Resultats de la cerca

El seu curs alt forma la vall de Borriol , petita prolongació de la Plana de Castelló té una direcció nord-est - sud-oest i és dominada per les muntanyes del desert de les Palmes i per la serra de Borriol, a la banda de la marina, i per la Penya i pel tossal de Mollet, que la separen de la conca de la rambla de la Viuda Després de deixar la vila de Borriol a la dreta i de descriure alguns meandres, el riu de Borriol tomba vers el sud - sud-est i, després de vorejar pel nord la ciutat de Castelló de la Plana, pren la direcció est - nord-est i s’extingeix en el regadiu…

El terme és completament pla, format per alluvions del Millars i del seu afluent, la rambla de la Viuda, que hi aflueix 2 km abans d’Almassora el Millars desemboca 5 km aigua avall del poble i és normalment sec a causa de l’aprofitament per al regatge La costa és baixa, arenosa i rectilínia, amb una platja anomenada de la Torre El 71% del terme és conreat, regat amb aigua procedent del Millars a través de la séquia d’Almassora el principal conreu són els cítrics 2 210 ha i la resta, hortalisses 60 ha Tan sols hi ha 40 ha de secà garroferes Hi ha indústria de la construcció taulellets, mosaic…

S'hi conserva un milliari romà Darrere l’església hi ha la pedra on la tradició diu que predicà Vicent Ferrer, amb una inscripció

La serra de Borriol , un dels límits septentrionals de la Plana de Castelló i que constitueix, amb les serretes de la Magdalena, els contraforts meridionals de les muntanyes del desert de les Palmes, és termenal amb el municipi de Castelló La vegetació natural ocupa els sectors més muntanyosos és formada per boscs de pins, d’alzines i de roures i per pasturatges L’agricultura de secà predomina sobre la de regadiu 26%, que produeix taronges i hortalisses El principal conreu és el de garrofers, seguit del d’oliveres hom conrea també ametllers i cereals Predomina el règim d’explotació directa La…

La part interior del terme, muntanyosa, comprèn bàsicament formacions mesozoiques, triàsiques i cretàcies, les quals constitueixen les muntanyes del desert de les Palmes, que s’estenen en direcció NE-SW, paralleles a la costa fins a la vall del riu Sec de Borriol, que recull les aigües del vessant de ponent L’altitud màxima és la roca Blanca 628 m alt, al límit entre Castelló, Benicàssim i Borriol, a l’extrem NE la part meridional de les muntanyes és bastant més suau el Collet i les serretes de la Magdalena no arriben als 200 m alt El glacis del piemont davalla suaument des d’una altura de…

La geografia Cap de comarca, Castelló de la Plana Ocupa una posició central dins la regió És limitada al S pel Millars i al NE per la serra d’Irta, que la separen de la Plana Baixa i del Baix Maestrat, respectivament La rambla de la Viuda fa de límit amb l’Alcalatén per l’est, i la serra d’Espareguera i el tossal de Saragossa la separen pel NE de l’Alt Maestrat El sector litoral de la comarca és dividit en dues parts pel promontori d’Orpesa Al N d’aquest hi ha el pla d’Albalat, d’uns 4 a 5 km d’amplària i 20 de llargària, zona de costa baixa i sorrenca —limitada al N pel petit delta del riu…