Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
el Puig de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, al sector nord de la comarca.
S'estèn des de la plana alluvial costanera la platja és baixa i sorrenca i separada de l’interior per un sector de marjals, dessecades en part fins als contraforts de la serra de la Calderona cabeç Bord, 238 m alt, termenal amb els municipis de Sagunt i Albalat dels Tarongers, al Camp de Morvedre, i amb el de Nàquera, al Camp de Túria Davalla d’aquesta serra el barranc de la Calderona, que forma, juntament amb el barranc de Puçol, el barranc de Puig , límit entre els dos termes, que desguassa directament a la mar Al sector occidental, més accidentat, es localitzen els conreus de secà…
Terramelar
Barri
Barri del municipi de Paterna (Horta del Nord), situat al N del terme, entre el nucli urbà i l’autovia de València a Llíria.
Burjassot
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, al nord-oest de la ciutat de València, al límit de la plana regada per les séquies de Montcada i de Tormos (al sector anomenat els Deserts de Dalt) amb els turons que tanquen l’horta a l’oest.
L’agricultura ha anat perdent importància relativa el 1991 només s’hi dedicava l’1% de la població activa El regadiu 79 ha, que predomina totalment sobre el secà, és dedicat principalment a tarongers 25 ha i productes d’horta 54 ha La terra és conreada en un 95% pels propietaris, i la resta, per arrendataris Hi ha una estació fitopatològica Hom explota els jaciments d’argila De la indústria, important activitat econòmica del municipi 33% de la població ocupada el 1991, que ha esdevingut, a més, residència de nombroses persones que treballen a València, destaquen, a més de la tèxtil…
la Magdalena
Barri
Convent
Barri del municipi de Massamagrell (Horta del Nord), format al voltant del convent de caputxins de la Magdalena, fundat el 1597, al NW de la vila.
El convent, fundat per Juan de Ribera, fou destinat a noviciat
la Muntanyeta de Benicull
Barri
Barri de Benicull, del municipi de Polinyà de la Ribera (Ribera Baixa), estès als vessants de la muntanyeta del mateix nom (34 m), al S del terme.
Cullera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa.
Situat a la costa, a la plana alluvial estesa a banda i banda del Xúquer, des del peu de la serra de Corbera, al sud on el terme és limitat per les séquies de Llaurí, dels Mollonets i de la Ratlla, fins als marenys meridionals de l’Albufera, al nord on la séquia del Pla el separa del terme de Sueca El front costaner és centrat per la muntanya de Cullera 233 m alt o de les Raboses , serra cretàcia formada per un esperó del Sistema Ibèric, que emergeix com una illa ho fou possiblement en temps quaternaris a la zona deltaica del Xúquer i que s’endinsa a la mar formant el cap de Cullera Sobre el…
la Creu del Puig
Barri
Barri que, juntament amb el de el Moratall, formà el lloc de la Pobla de Farnals (Horta del Nord), fins el 1608 del terme del Puig de Santa Maria.
Actualment el poble de la Pobla de Farnals és designat també amb aquest nom
Santa Marta
Santuari
Santuari del municipi de Cullera (Ribera Baixa), a la costa, al fons del racó de Santa Marta (a ponent del cap de Cullera), on ha estat construït el barri del Racó de Santa Marta
.
Paterna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, estès a l’esquerra del Túria (límit sud-occidental del terme), al NW de la ciutat de València i enfront del terme de Manises.
El territori, pla al sector oriental, dins la plana alluvial del Túria, s’alça vers l’W en una sèrie de turons que formen la transició de l’Horta i el Camp de Túria, coberts en part per pinedes i per matollar El secà 900 ha ocupa les parts menys planes i es troba en regressió els darrers anys a causa de les construccions industrials i residencials els principals conreus són els garrofers 777 ha, la vinya i les oliveres El regadiu, que ocupava unes 750 ha el 1985, es localitza als sectors més baixos l’aigua prové, en part, del Túria a través de les séquies de Montcada, Tormos i Mestalla, i en…
la Canyada dels Pins
Barri
Barri del municipi de Paterna (Horta del Nord), 5 km al nord-oest de la vila, a la zona de petits turons coberts de pinedes, a l’esquerra del Túria, que separa l’Horta del Camp de Llíria.
Des del segle XIX s’hi construïren cases d’estiu fou promogut per l’escriptor Vicent Miquel i Carceller al tombant del segle XIX adquirí impuls amb la installació d’un baixador del ferrocarril de València a Llíria Ha esdevingut un dels més importants centres residencials i d’estiueig de la ciutat de València