Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
Beniomer
Despoblat
Despoblat del municipi de Llaurí (Ribera Baixa), al peu de la serra de Corbera.
Lloc de moriscs, el 1602 tenia 18 focs
Benicull
Vista del poble de Benicull
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, s’estèn a la ribera dreta del Xúquer.
l’Ale
Caseria
Caseria del municipi de Sollana (Ribera Baixa), situat prop de l’Albufera.
Hi ha un baixador del ferrocarril de Silla a Cullera
l’Alcaissia
Història
Antiga alqueria del terme municipal de Sollana (Ribera Baixa), entre aquesta vila i la d’Almussafes, prop de l’Albufera.
Fou donada per Jaume I als montpellerins que l’acompanyaren a la conquesta de València
Alborx
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Sueca (Ribera Baixa).
Actualment és una partida situada al N de la ciutat, entre les carreteres del Perelló i de Sollana
Albalat de la Ribera
Campanar de l'església de Sant Pere d'Albalat
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, estès a l’esquerra del Xúquer, entre aquest riu i la carretera de València a Gandia.
És en un territori completament pla i totalment conreat i regat amb aigua conduïda des de la séquia reial del Xúquer a través de la séquia d’Albalat El rendiment de la terra ha anat augmentant gràcies als drenatges o alcadufs a què ha estat sotmesa Les terres estan repartides entre els arrossars, l’horta i els camps de tarongers La propietat agrària està força repartida i un 85% de la terra és conreada en règim d’administració directa la resta, en arrendament Algunes indústries agrícoles i de joguines i la cria de bestiar oví, boví, porcí, alimentat amb derivats de l’arròs i dels cítrics,…
Benioquer
Despoblat
Despoblat del municipi de Llaurí (Ribera Baixa), al peu de la serra de Corbera.
Lloc de moriscs, el 1602 tenia 12 focs
Plana Litoral Valenciana
Pla costaner, el més extens dels Països Catalans, que s’estén, sense discontinuïtats notables, de la Plana Alta a la Safor.
La seva formació geològica és recent, car procedeix dels materials arrossegats a les acaballes del Terciari en els sistemes Ibèric i Prebètic i dipositats d’aleshores ençà Aquest arrossegament ha estat bàsicament obra del Millars, el Palància, el Túria, el Xúquer i el riu d’Alcoi L’acumulació de materials ha estat tan considerable que ha originat un moviment lent de subsistència o enfonsament de la plana La línia litoral, però, s’ha mantingut força estable durant el Quaternari gràcies a la collaboració dels corrents marins, que, juntament amb el vent, regularitzaren els cordons…