Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
colònia de Son Mendívil
Colònia industrial
Antiga colònia agrícola del municipi de Llucmajor (Mallorca), creada vers el 1875 per Antoni de Mendívil en la seva possessió de ses Casanoves d’Aljub (o son Mendívil).
El 1879, moment d’auge de la colònia, hi residien 23 famílies tanmateix, no prosperà, i el 1898 només hi havia 3 cases habitades El 1962 hi havia una sola casa habitada i la resta del nucli es trobava en ruïnes
colònia de Sant Jordi
Colònia industrial
Colònia del municipi de ses Salines de Santanyí (Mallorca ), situada al voltant de la cala Galiota, prop del límit amb el de Campos, a la costa meridional de l’illa, damunt el promontori de sa Puntassa, que es destaca entre la cala Galiota i el port de Campos.
En aquest indret, on hi havia un nucli de barraques de pescadors i una torre de defensa dita torre del port de Campos , enderrocada al començament del s XX, fundà el marquès des Palmer una colònia agrícola el 1879 però la població no acabà de formar-se fins entrat el s XX, gràcies a haver esdevingut un centre d’estiueig i de turisme hi havia 330 edificis d’apartaments el 1985 i 2352 places hoteleres, repartides en 15 establiments, el 1987 Al N del nucli urbà hi ha els estanys de ses Salines, on s’elabora tradicionalment sal l’oratori de les salines i les capelles de diverses…
colònia de Santa Eulàlia
Caseria
Caseria del municipi de Saix (Alt Vinalopó), al límit amb el de Villena.
colònia de Sant Pere d’Artà
Nucli
Nucli de població del municipi d’Artà (Mallorca), situat a la costa, a ponent del cap de Ferrutx.
Fou fundada el 1880 pels propietaris de la possessió de sa Devesa de Ferrutx com a colònia agrícola hi anaren a viure 108 famílies L’oratori de Sant Pere esdevingué el 1927 vicaria in capite
colònia de La Sierra de Salinas
Despoblat
Despoblat del municipi de Villena (Alt Vinalopó), 21 km al SW de la ciutat, prop del límit amb el terme de les Salines d’Elda.
Gatamoix
Possessió del terme d’Alcúdia de Mallorca (Mallorca), al sud-oest de la ciutat, que donà nom a la colònia de Gatamoix, avui despoblada, creada arran de la dessecació de s’Albufera.
El 1892 hom li canvià oficialment el nom pel de colònia de Sant Lluís , però popularment fou coneguda per Poblenou
Son Serra de Marina
Caseria
Caseria i colònia d’estiueig del municipi de Santa Margalida (Mallorca), situada a la costa arenosa de la badia d’Alcúdia, al límit amb el terme d’Artà.
És moderna i formada per uns pocs carrers llargs parallels a la costa L’església és dedicada a la Mare de Déu del Carme
s’Arenal
Poble
Poble al SE del municipi de Palma (Mallorca) i al SW del de Llucmajor, travessat pel torrent dels Jueus, límit dels dos municipis.
Situat sobre les dunes quaternàries consolidades a la zona de contacte entre la plana alluvial del prat de Sant Jordi i la plataforma estructural vindoboniana de sa Marina de Llucmajor, vora un recer mariner utilitzat antigament per una colònia de pescadors que, juntament amb els trencadors que treballaren les pedreres de marès, formaren el primer nucli urbà a la part de Llucmajor el traçat urbà del qual fou determinat per l’esmentat torrent dels Jueus, la carretera de Llucmajor i la carretera militar de s’Arranjassa al cap Enderrocat La installació del tren de Santanyí 1916, que…
Ferrutx
Història
Antiga alqueria i devesa sa Devesa de Ferrutx) del municipi d’Artà (Mallorca).
Dins el seu territori hi fou construïda la colònia de Sant Pere d’Artà Donà nom al cap de Ferrutx , límit oriental de la badia d’Alcúdia, que forma l’extrem septentrional de la península d’Artà
ses Salines de Santanyí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, al Migjorn, on constitueix un llindar planer entre la marina de Migjorn i les serres de Llevant, l’extrem meridional de les quals és precisament la punta de ses Salines (terme de Santanyí).
Aquest llindar és constituït per una depressió allargassada i parcialment endorreica, formada per materials quaternaris a l’entorn dels estanys des Tamarells i de ses Gambes, de límits constants i compartits amb el terme de Santanyí i vers on s’escorren aigües del puig de Randa El litoral corresponent a la depressió és baix però relativament accidentat, de l’illa Llarga a la platja des Dolç, separada per sa Puntassa de la cala Galiota Segueix cap al SE un litoral inarticulat fins a cala en Togores, compartida amb Santanyí, amb llargues platges obertes a garbí i algunes illes na Guardis, na…