Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Raiguero de Bonança
Caseria
Caseria del municipi d’Oriola (Baix Segura), a ponent de la ciutat, conurbada amb Bonança.
Més a ponent de La Aparecida, vora la ratlla de Castella, hi ha la caseria de Raiguero de Ponent o de Arriba
La Aparecida
Poble
Parròquia
Poble i parròquia del municipi d’Oriola (Baix Segura), a la zona de llengua castellana del País Valencià.
És situat a l’esquerra del Segura, al peu de la serra d’Oriola, vora la ratlla de Castella Dins el seu terme hi ha vestigis d’antigues explotacions mineres Aquest sector de l’horta pertanyia a la parròquia oriolana de Santiago
Sant Jordi del Maestrat
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, al sector septentrional de la comarca; el terme és allargassat, de SW a NE, amb el sector meridional més elevat, limitat pels colls de Càlig i de la Bassota, i el centre i el nord sobre el piemont prelitoral; és limitat al N pel riu de la Sénia.
Les aigües són drenades directament cap a la mar pel barranc de la Barbeguera o de la Figuereta, al N, el riu Cérvol, al centre, i el barranc de Surrac, al S El 20% del territori és de muntanya improductiva La resta correspon a conreus de secà, amb predomini tradicional de l’olivera, acompanyada de garrofers, ametllers i vinyes La vila 678 h agl 2006, santjordiencs 175 m alt és situada sobre un petit turó, a la part SW, la més accidentada del terme, sobre la carretera de Vinaròs a Morella La població té l’origen en uns masos d’origen islàmic —més tard anomenats el Mas d’Estellers o d’…
Cervera del Maestrat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a la vall mitjana de la rambla de Cervera o riu Sec, a l’indret on aquesta travessa els contraforts septentrionals de la serra de Vall d’Àngel i de les Talaies d’Alcalà, formant una sèrie de petits meandres.
El terme és drenat, a més, per diversos barrancs de Sant Mateu, de la Garrofa, afluents de la rambla de Cervera, i pel de la Garrotxa, de la rambla d’Alcalà El terreny és abrupte, i més de la meitat del terme és improductiu, cobert de pasturatges aprofitats pel bestiar cabrum 1500 caps Els conreus de secà 4000 ha són gairebé exclusius i dedicats a garrofers, oliveres, ametllers i vinya la terra és explotada directament pels propietaris Hi són abundants les pedreres de marbre, amb diverses varietats Vista de la vila de Cervera del Maestrat al voltant de l'església parroquial © CIC-Moià La vila…
Guardamar
Municipi
Municipi del Baix Segura, situat a la costa, a la plana deltaica del Segura i a les plataformes pliocèniques del sud, que conformen extensos plans i pujols (el Castell, el Molí de Vent, lloma de les Raboses i el Moncaio).
És dominat per l’aridesa climàtica i la presència i l’acció del Segura la gola del qual avança submarinament que migparteix els arenals que des de l’albufera d’Elx han donat peu a les conegudes dunes en foren fixades 846 ha el 1900, sota la direcció de l’enginyer Francesc Mira, amb pins, eucaliptus i palmeres, que han esdevingut un dels millors atractius del terme La pesca té alguna importància, però és l’agricultura el capítol econòmic fonamental el sòl conreat cobreix 2 682 ha La majoria és regat 1 804 ha, sobretot amb aigua elevada i la resta amb la derivada des de la presa de Rojals…
punta de la Foradada
Cap
Cap de la costa meridional del País Valencià, dins el municipi de Pilar de la Horadada (Baix Segura), prop del límit històric amb Castella.
Ha pres el nom de l’antiga torre Foradada Hom hi ha construït un nucli turístic la Torre de la Foradada Aquest sector del terme, que rep el nom de camp de la Foradada , és centrat pel poble del Pilar de la Foradada
el Pilar de la Foradada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a 25 km de la costa (punta de la punta de la Foradada
, prop de la ratlla de Castella, Múrcia).
El municipi se segregà d’Oriola el 1986 L’agricultura és un recurs important en l’economia del terme, basada sobretot en el regadiu hortalisses i cítrics El secà, de menor extensió, és destinat principalment a l’ametller S'hi han desenvolupat el sector dels serveis i la construcció, relacionats amb el turisme urbanització de la Torre de la Foradada L’església la Mare de Déu del Pilar, que fou declarada el 1753 ajuda de Sant Miquel de Salines, fou erigida posteriorment en parròquia El terratrèmol del 1829 enderrocà el campanar, el qual, refet poc després, tornà a caure L’església fou…
Traiguera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, situat al N de la comarca, entre l’antic camí de la Sénia a Vinaròs, al N, i les muntanyes de la Bassota, al S.
El sector septentrional forma part del pla de la Sénia i és drenat pel riu Cérvol Hi ha 1 400 ha de terrenys muntanyencs improductius el 75% del terme 4 580 ha és cobert per conreus de secà oliveres, vinya, ametllers i cereals al regadiu hi ha 32 ha, dedicades a hortalisses Hi ha algunes indústries de ceràmica tradicional càntirs i gerres, amb característiques digitacions de manganès, bòbiles i fàbriques de gèneres de punt i confecció El 44% de la població activa treballa en el sector primari, el 42% en la indústria i en la construcció i el 13,5% en el sector de serveis La vila 1 656 h agl…
els Desemparats
Poble
Poble del municipi d’Oriola (Baix Segura), 4 km al sud-oest de la ciutat, a l’horta de la dreta del Segura, molt a prop de la ratlla de Castella.
La parròquia de la Mare de Déu dels Desemparats hi fou erigida en vicaria el 1778
el Baix Segura
Comarca de la zona de llengua castellana del País Valencià, a la regió d’Oriola.
La geografia Cap de comarca, Oriola Fisiogràficament, la comarca enclou el terme de Guardamar de Segura, el qual, però, des del punt de vista lingüístic pertany al Baix Vinalopó Forma part de l’orla costanera valenciana eixamplada amb els considerables aportaments alluvials La continuació de l’horta murciana és un autèntic delta, en part interior, que omple la fossa tectònica del Segura, zona inestable de característica activitat sísmica terratrèmol del 1829 al costat seu emergeixen les aïllades serres penibètiques de La Muela i de Callosa, de relleu descarnat Per la vora dreta, els àrids…