Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
serra de l’Alcor
Serra
Petita serra (334 m alt.) situada al Baix Segura, al sud de l’horta d’Oriola, al límit entre el País Valencià i l’antic regne de Múrcia.
Albatera
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb el Baix Vinalopó.
El terme s’estén des del vessant septentrional de la serra d’Albatera 682 m alt fins al centre de l’horta d’Oriola La part muntanyosa, de propietat municipal, és aprofitada per a pastures, on el bestiar és alimentat en règim comunal Una part del terme, a migjorn, és de saladar el saladar d’Albatera La propietat de la terra de conreu, relativament repartida, és explotada, el 90%, directament pels propietaris Al secà hom conrea garrofers, ametllers, oliveres, vinyes i cereals el regadiu aprofita l’aigua del Segura, a través de les séquies de Callosa i de Coix, o bé l’aigua aportada pels dos…
Formentera de Segura
Vista parcial de Formentera de Segura
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, a la zona deltaica del riu Segura.
El terme, molt reduït, pla i argilenc, té sòls d’horta molt fèrtils i és regat per les séquies Nova de Formentera i de Los Palacios i diverses assarbs que el travessen El 94% del terrer conreat és dedicat a l’horta, i el 5% als cítrics De les 367 ha regades, 15 ha són amb aigua elevada per sínies o rodes hidràuliques d’arrel islàmica Els principals productes són les carxofes, que han desplaçat el cànem tradicional, i també blat, blat de moro, patates, cotó, alfals i hortalisses Porcs, aviram i ruscs complementen l’economia agrària L’activitat industrial es concentra en un establiment de…
punta de la Foradada
Cap
Cap de la costa meridional del País Valencià, dins el municipi de Pilar de la Horadada (Baix Segura), prop del límit històric amb Castella.
Ha pres el nom de l’antiga torre Foradada Hom hi ha construït un nucli turístic la Torre de la Foradada Aquest sector del terme, que rep el nom de camp de la Foradada , és centrat pel poble del Pilar de la Foradada
la Florida
Antiga caseria
Antiga caseria del municipi de Dolores (Baix Segura), al sud-est de la vila, actualment absorbida per l’aglomeració urbana.
Escorratell
Caseria
Caseria del municipi d’Oriola (Baix Segura), a l’esquerra del Segura, aigua avall de la ciutat.
La séquia d’Escorratell , que s’inicia a l’assut d’Almoradí, rega 300 ha del terme de Redovà
la Devesa de Campoamor
Partida
Urbanització
Urbanització i partida del municipi d’Oriola (Baix Segura), situada a la devesa de Campoamor
.
La partida és actualment farcida d’urbanitzacions, entre les quals destaquen la urbanització homònima i la de Villamartín
els Desemparats
Poble
Poble del municipi d’Oriola (Baix Segura), 4 km al sud-oest de la ciutat, a l’horta de la dreta del Segura, molt a prop de la ratlla de Castella.
La parròquia de la Mare de Déu dels Desemparats hi fou erigida en vicaria el 1778
les Daies
Nom popular del conjunt dels dos municipis de Daia Nova i deDaia Vella (Baix Segura).
Daia Vella
Daia Vella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al sector d’horta estès a l’esquerra del Segura, en forma de quadrilàter limitat per séquies, al nord de Rojals.
Tot el terme és ocupat pel regadiu carxofes, patates, cànem, blat, blat de moro, que aprofita l’aigua de la séquia de Daia Vella , derivada de l’assut d’Alfeitamí Hi predomina el règim d’explotació directa 75% Hi ha ramaderia de bestiar boví i porcí hi ha també avicultura El poble 161 h 2006 6 m alt fou destruït el 1829 per un terratrèmol depèn de la parròquia de Daia Nova Fins el 1791 havia format part del terme d’Oriola des d’aleshores fou municipi independent juntament amb Daia Nova, que se'n segregà durant la primera meitat del s XIX Els comtes, després ducs, de Pinohermoso n'eren senyors…