Resultats de la cerca

Hom hi conrea secà, sobretot, vinya

És situat a la dreta del Segura, en el seu curs baix, sobre un terreny pla que s’alça suaument cap al S la part no conreada representa un terç de la superfície, i és coberta de matollar El secà, d’unes 500 ha, és dedicat a cereals, garrofers, ametllers i oliveres el regadiu 100 ha amb aigua del riu i 200 amb aigua de pous és d’hortalisses i cítrics Hi ha indústria del moble El 37% de la població activa treballa en l’agricultura i el 20%, en la indústria La població ha evolucionat, com la resta de la comarca, lligada al desenvolupament del regadiu, que ha produït un creixement continu ha…

El municipi se segregà d’Oriola el 1986 L’agricultura és un recurs important en l’economia del terme, basada sobretot en el regadiu hortalisses i cítrics El secà, de menor extensió, és destinat principalment a l’ametller S'hi han desenvolupat el sector dels serveis i la construcció, relacionats amb el turisme urbanització de la Torre de la Foradada L’església la Mare de Déu del Pilar, que fou declarada el 1753 ajuda de Sant Miquel de Salines, fou erigida posteriorment en parròquia El terratrèmol del 1829 enderrocà el campanar, el qual, refet poc després, tornà a caure L’església fou…

Les 22 360 ha de regadiu 200 000 tafulles continuen el regadiu de la Vega Media murciana, amb una esplendorosa fecunditat, malgrat una estructura de la propietat prou desequilibrada Els conreus tradicionals, entre els quals figuraven les fibres tèxtils cànem, lli i, modernament, cotó han cedit lloc als cítrics i a d’altres de més comercials, com les carxofes i els tomàquets Un dels trets més originals és la població disseminada Aquest hàbitat corresponia en bona part a cases de llauró aïllades i a les barraques Catral, Benejússer, Oriola de fang i canyes, cobertes d’albardí, més pobres i…

L’economia és basada en l’agricultura hom conrea el 75% de la superfície total amb predomini del secà 756 ha sobre el regadiu 164 ha, que aprofita aigua derivada del canal d’Albatera Els conreus més estesos són els de cereals, d’oliveres i d’horta, seguits del d’ametllers i la vinya, destinada a la producció de raïm de taula La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa La població, que experimentà un creixement entre el 1930 i el 1950 1 041 h, ha minvat en un 16% fins el 1965 El poble 1 152 h 2006 52 m alt, entre la rambla de Favanella i la…

El seu petit terme és tancat per unes partions molt complicades, malgrat una horitzontalitat només trencada per El Cabezo de las Fuentes Gairebé tot el terme 593 ha és conreat 99 ha de secà oliveres i 494 de regadiu cotó, carxofes, cànem, cereals, patates, etc amb aigua provinent de les séquies tradicionals i dels canals de Regs de Llevant, que proporcionen un benefici molt eventual Una part de la població activa treballa en la indústria de la comarca La població s’ha estabilitzat des del 1900 fins el 1970 després ha tingut una suau davallada El poble 1 990 h agl 2006 17 m alt és al nord de…

Situat a la riba dreta del Segura, el terme és dividit en dues parts la més gran, on hi ha el poble, és voltada totalment pel terme d’Oriola, i l’altra, a l’est, és un enclavament voltat per Oriola i Xacarella La vegetació natural ocupa un terç del terreny A l’àrea conreada predomina el regadiu, que aprofita l’aigua del riu a través de la séquia d’Alquibla i la del Camp, i de pou, i produeix principalment cítrics i productes d’horta El secà produeix cereals, oliveres, ametllers i garrofers La terra és molt repartida El poble 6299 h agl 2006 34 m alt es formà al final del segle…

El terme, en forma de diàbolo, conté a l’W i al S els rodals baixos de La Huerta, El Prado i Candelas, travessats pels assarbs de Enmedio i de La Culebrina, resultat de la bonificació feta pel cardenal Belluga al s XVIII resta el residu de la llacuna d’El Hondo de Ambroz Al NE s’alça el Molar 76 m alt, cenyit pels canals de regadiu d’El Progrés i Regs de Llevant Ha estat l’últim reducte de l’arrossar meridional 263 ha el 1950, ara ja desaparegut Els conreus, a part un magre secà d’ordi, se centren en el regadiu 1 400 ha de carxofes, melons, patates, tomàquets, etc El poble 9 267 h agl 2006 4…

El sector septentrional del terme, format per terrenys sedimentaris i travessat pel riu, és pla Cap al sud s’eleva en una sèrie de turons La major part del territori és ocupat per pinedes, garrigues i brolles Les terres de conreu ocupen 342 ha, 77 de les quals són de secà 62 ha de cereals, 11 d’ametllers, garrofers i oliveres El regadiu, base de l’economia local, ocupa 269 ha, les quals reben l’aigua del Segura a través de la séquia de l’Alquibla, a la dreta del riu, i de la séquia vella d’Almoradí, a l’esquerra Els conreus principals són les hortalisses i els cítrics Hi ha granges avícoles…

La part més baixa i ben regada per la séquia de Coix , filla de la de Callosa, i l’assarb de Simón, derivades del Segura, o per aigua elevada s’allarga vers el nord-est Les terres conreades ocupen gairebé tot el territori d’aquestes, un 50% és de secà, en el qual dominen les figueres, que s’enfilen per les barrancades de la serra hi ha també cereals i garrofers El regadiu és dedicat a l’horticultura hi ha també arbres fruiters, amb 21 ha de palmeres Les úniques activitats industrials són l’explotació de pedreres de calcària marmòria i l’elaboració, en decadència, del cànem, que hom expedeix a…