Resultats de la cerca

Són illes volcàniques i muntanyoses cobertes de glaç Dependència britànica, són reivindicades per l’Argentina i per Xile

Té 21,71 km 2 i 7 426 h 1970 Els municipis que la componen són Benavites, Benifairó de les Valls, Faura, Quart de les Valls i Quartell inclou també els antics termes de Rubau, Almerig, Alarap, Benicalaf, l’Alqueria Blanca, Quemalo, la Garrofera, Santa Coloma i els Frares els tres darrers formaren fins el 1845 el municipi dels Llogarets Gairebé tota la seva ocupació és la terra, i més concretament el conreu dels cítrics, que són regats amb l’aigua de la font de Quart Les aigües del seu terrer van directament a la mar pel barranc de les Valls o de Benavites, que no forma part de la conca del…

Drena el terme la capçalera del barranc de Segart o de les Fonts, afluent per la dreta del Palància El territori és molt abrupte i cobert en les seves dues terceres parts de boscs de pins Al fons de la vall i als vessants més suaus hi ha els conreus de secà 200 ha, dedicats a oliveres i garrofers Hi havia tingut importància la fabricació d’espardenyes Darrerament s’hi ha desenvolupat la funció de lloc de segona residència i estiueig hom hi ha creat un gran nombre d’urbanitzacions per la proximitat de València i de Sagunt La minva de població, constant des de mitjan s XIX, tendeix a…

Fou fundat el 1402 per la reina Maria de Luna, muller de Martí I, en acció de gràcies per la pacificació de Sicília el 1404 s’hi installà una comunitat de 15 frares, que el 1413 fundaren una filial propera a Morvedre, a l’església de Sant Blai El 1456, per pèrdua de les rendes deixades per la reina fundadora, començà una època de crisi per al convent, que arribà a ésser abandonat pels franciscans el 1497 per cedir-lo a les monges clarisses de la Trinitat de València, que volien traslladar-s’hi Fracassat aquest intent, els frares hi retornaren el 1501 Fou objecte d’un atac de pirates…

Repoblat, es confongué amb el nucli de Faura, molt pròxim, encara que no s’hi annexà fins el 1848, després d’haver format part uns quants anys del municipi dels Llogarets

Fou feta fer el 1303 per Jaume II de Catalunya-Aragó

L’extens terme que a l’edat mitjana comprenia tota la comarca ocupa en una bona part a la plana alluvial del riu, on hi ha el gran sector agrícola de l’horta i la zona de marjal, prop de la costa en aquest indret el terme municipal de Canet d’En Berenguer forma un enclavament, i en una altra part el sector muntanyós que va des dels contraforts de la serra d’Espadà, al N 364m alt, al límit amb la Plana Baixa, fins a la serra de la Calderona o Portaceli, al S coll de la Calderona i el Picaio de Sagunt, 367 m alt, al límit amb l’Horta El sector forestal ocupa 1 957 ha de boscs de pins unes 500…