Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
barranc de Torrella
Barranc
Barranc de la partida de Torrella
(Vall d’Albaida), afluent, per la dreta, del riu d’Albaida entre Guadasséquies i Bellús.
Parçons
Masia
Antic lloc i masia del municipi d’Aielo de Malferit (Vall d’Albaida), a l’W de la vila.
Era una antiga alqueria islàmica
el Palomar
el Palomar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al límit amb el d’Albaida en el seu sector principal i drenat pel barranc de Iunda, afluent del riu d’Albaida per l’esquerra; més al S hi ha el terme separat de la Muntanya del Palomar
.
Els conreus ocupen més de la meitat del territori el regadiu aprofita l’aigua del riu d’Albaida 65 ha de cereals, hortalisses i arbres fruiters, però la base econòmica és el secà vinya 100 ha, ametllers, presseguers, albercoquers i oliveres La indústria es limita a petites fàbriques de plàstic La proximitat d’Albaida permet el treball industrial de part de la població activa La població ha sofert des de mitjan s XIX un lent però constant procés de signe negatiu amb una lleugera tendència els darrers anys a estabilitzar-se El poble 520 h agl 2006, palomarencs 313 m alt és al…
Otos
Otos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, estès des del vessant septentrional de la serra de Benicadell (1 024 m) fins al fons de la vall, a la riba esquerra del riu de Micena, límit septentrional del terme, al qual aflueixen el riu de Beniatjar (límit oriental) i el barranc de la Mata (en part, límit occidental).
La meitat meridional del municipi és coberta de matollar i de bosc el sector conreat, pràcticament tot de secà, n'ocupa la resta, i és destinat sobretot a vinya 420 ha i a cereals El regadiu es limita a 17 ha d’hortalisses Un 26% de la població activa es dedica al sector industrial La població ha passat per un procés d’emigració durant el s XX El poble 526 h agl 2006, otosins 326 m alt és a la dreta del barranc de la Mata De la seva església parroquial depenien les de Carrícola, Torralba i Micena Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs 85 focs el 1609 de la fillola de Castelló del Duc…
Ontinyent
Ontinyent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Vall d’Albaida, a la vall mitjana del riu Clariana (dit també riu d’Ontinyent
), que neix al terme de Bocairent i entra a la vall d’Ontinyent pel congost de l’Infern, a la sortida del qual rep la important font del Pouclar.
És accidentat, al N, pels vessants sud-occidentals de la serra Grossa 900 m alt, amb un fort descens cap a l’interior, i, al S, per la serra d’Ontinyent la Soterranya, 782 m alt que continua vers l’W, amb majors altituds 1 011 m alt, per la serra de Beneixava, i vers l’E, al límit amb el Comtat, per la serra d’Agullent Aquest relleu muntanyós és la causa que el 62% de l’extens territori no sigui conreat 5 775 ha de pinedes i 1 300 de matollar L’agricultura es localitza a la vall, amb predomini del secà 4 600 ha el 1984, en terres sovint abancalades vinya 1 400 ha, oliveres 745 ha, arbres…
l’Olleria

Vista de la parròquia de Santa Magladena de l'Olleria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, estès a l’esquerra del riu Clariano (límit meridional del terme) i accidentat al sector septentrional pels vessants meridionals de la serra Grossa (520 m alt.), en la qual s’obre el port de l’Olleria, pas vers la Costera.
Aquest sector muntanyós una quarta part del territori és ocupat per pinedes L’agricultura es localitza al pla i els conreus són gairebé tots de secà vinya 625 ha per a raïm, cereals, arbres fruiters i melonars Només hi ha 80 ha de regadiu hortalisses i arbres fruiters, que aprofita l’aigua del riu Clariano És tradicional la fabricació de vidre i també la de ceràmica la del vidre ha pres nou impuls des del 1950 i s’han establert indústries de plàstics, de la fusta, de bijuteria, etc, amb algunes grans fàbriques que utilitzen mà d’obra dels pobles propers El 75% de la població activa treballa…
séquia de la Murta
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Xàtiva (Costera), que pren l’aigua del riu d’Albaida, per l’esquerra, dins el terme de Bellús (Vall d’Albaida).
el Muntis
Masia
Despoblat
Masia i despoblat del municipi de Bèlgida (Vall d’Albaida), al sector meridional del terme.
Era lloc de moriscs
la Muntanya del Palomar
Enclavament
Enclavament (2,82 km2) del municipi del Palomar (Vall d’Albaida), entre els termes d’Atzeneta d’Albaida i Carrícola i la Muntanya de Bufali.
la Muntanya de Bufali
Enclavament
Enclavament (0,79 km2) del municipi de Bufali (Vall d’Albaida), entre els termes de Carrícola, Bèlgida i la Muntanya del Palomar.