Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
Llocnou de la Corona
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, de petita extensió, situat al S de la ciutat de València i envoltat gairebé pel terme municipal d’Alfafar.
L’agricultura de regadiu, que aprofita la séquia de Favara i era la base econòmica, ha restat molt reduïda per l’augment de l’edificació La principal activitat industrial són tallers de mobles La població —cas excepcional a l’Horta— tendeix a disminuir El poble 6,5 m alt, que comprèn tota la població del municipi 102 h 2006, llocnouins , és pràcticament unit al d’Alfafar Depengué eclesiàsticament d’Alfafar fins al començament del segle XX, que es construí l’actual església parroquial de Sant Andreu
Picanya
L’església de Picanya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al SW del terme de València, de terreny pla i al·luvial, travessat d’W a E pel barranc de Torrent.
Tot el terme és conreat, amb predomini del regadiu El secà oliveres i garrofers es localitza al sector occidental el regadiu, en expansió, aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Picanya i la de Benàger derivades de la de Quart en el sector tradicional 306 ha, ampliat en unes 400 ha amb aigua de pous al sector meridional del terme el conreu principal és el taronger 500 ha, monocultura als sectors més recents i que coexisteix amb camps d’hortalisses a l’horta antiga La indústria és un fet recent, lligat a la industrialització de la comarca hom ha establert fàbriques petites i…
el Ràfol
Masia
Caseria
Masia, caseria i antic terme del municipi de Torrent de l’Horta (Horta del Sud), al SE de la vila, al límit amb el terme de Catarroja.
Pertanyia a la jurisdicció del marquès de la Romana
séquia de Quart
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de València, que pren l’aigua del Túria, per la dreta, a l’assut de Quart, dins el terme de Manises (Horta del Sud), 1 km aigua avall de l’assut de Montcada; rega, a més, el terme de Quart de Poblet.
És sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües
pla de Quart
Contrada de l’Horta de l’Oest, a l’W de la ciutat de València, entre l’Horta estricta a l’esquerra del Túria i Catarroja, al S, el Camp de Túria a l’W i la Foia de Bunyol al NE.
Ocupa 68,25 km 2 Fisiogràficament és un fragment de la plana litoral valenciana, quaternària, en contacte amb la plana miocènica d’esfondrament, per a alguns el pla de Quart estricte, reservat al conreu de secà El regadiu és fet amb aigua del Túria límit NE derivada per les séquies de Quart i de Mislata Els turons miocènics de Parentxisa 344 m alt separen en part la conca del Túria de la del barranc d’Aldaia, que aflueix al de Torrent La població, 157 660 h 1986, assoleix la densitat suburbana de 2 310 h/km 2 i en bona part treballa a la ciutat de València, parcialment soldada ja amb els…
la Presa
Caseria
Caseria del municipi de Manises (Horta del Sud), vora la presa del Túria que subministra aigua a la ciutat de València, a la dreta del riu.
Porta
Barri
Barri del municipi de Quart de Poblet (Horta del Sud), a 3 km de la vila, poblat especialment per obrers de les indústries de rajoleria.
Alqueries de Pellisser
Antiga caseria
Antiga caseria del municipi de Xirivella (Horta del Sud), al límit del de València, que va desaparèixer amb la construcció del nou llit del Túria.
Perenxisa
Història
Antiga alqueria islàmica del terme de Torrent de l’Horta (Horta del Sud), prop de la serra de Perenxisa (329 m alt.), situada a cavall dels termes de Torrent i de Xiva (Foia de Bunyol), allargada en direcció W-E uns 10 km.
El terreny calcari i totalment desforestat ha estat aprofitat per a l’extracció de pedra per a la construcció del nou curs del Túria Darrerament, i gràcies a la seva proximitat amb importants nuclis de l’Horta, hi han estat fetes diverses urbanitzacions d’estiu
l’Olivar
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de l’Olivar) de la vila d’Alaquàs (Horta del Sud), on es venera la imatge d’aquesta marededeu trobada; el 1537 s’hi establí un convent de mínims, fins el 1835, i el 1877 un de monges oblates.
L’església fou renovada el 1731