Resultats de la cerca

És emmarcat per un recinte de muralles, a la part més visible del qual hi ha una porta monumental, un talaiot a la part del centre edificat com a torre de defensa del conjunt i les cases Fou excavat parcialment els anys cinquanta per una missió italiana dirigida per l’arqueòleg sard Giovanni Lilliu, treball que serví a l’autor per a establir un assaig de divisió cronològica de la cultura talaiòtica

Fou erigit el 1485, per Maria Anna Bosquets, a l’indret d’un antic beguinatge 1330, transformat en convent de terciàries franciscanes de Santa Elisabet, i per això se’n digué convent de Sant Jeroni i de Santa Elisabet Tingué un ràpid creixement, i el 1530 set monges d’aquest convent anaren a fundar el de Santa Magdalena del Puig d’Inca L’església fou edificada entre la fi del segle XV i el començament del XVI, amb una ampla nau de voltes apuntades i arcs daurats amb un antic teginat El convent, a despit de les modificacions sofertes al llarg del temps, guarda molts elements dels primers temps

Malgrat el llarg temps que durà la seva construcció del s XIII al XVI, sempre es mantingué la mateixa línia del gòtic primitiu L’inici de l’obra és desconegut Després de la conquesta de Mallorca per part de Jaume I 1229, hom utilitzà com a temple la mesquita principal, desapareguda al s XV, de la qual encara hi ha restes El presbiteri o capella reial que la substituí fou enllestit al principi del s XIV La darrera clau de la catedral actual fou collocada el 1587, i el portal major, renaixentista, fou beneït el 1601 El 1332 el cor fou traslladat al mig de la catedral el 1904, per iniciativa del…

De planta rectangular, les sis columnes helicoidals formant tres naus reben les nervadures directament, sense capitell, i fan l’efecte d’un bosc de palmeres A l’exterior, uns contraforts octagonals alineats amb les columnes i una cornisa que corre a mitja altura harmonitzen la façana, que conté una porta i dos finestrals a llevant i a ponent, dues portes a tramuntana i dues finestres a migjorn Als angles hi ha quatre torres també octagonals amb una estàtua Una galeria de finestres emmerletades corona l’edifici La decadència del comerç reduí durant molts d’anys la seva utilitat a…

La seva forma pesada de mola és característica de les dures calcàries liàsiques i juràssiques, i constitueix una superfície estructural que descansa damunt les margues triàsiques, visibles a les valls subsegüents, com l’originada pel torrent de Pareis No hi manquen fenòmens càrstics, com el camp de rascler de Lluc, bé que les dolines i els pòlies són oberts sovint per l’erosió, i és conreat tradicionalment oliveres el seu fons de terra rossa La vegetació comprèn alzinars, en bona part degradats per l’home i els animals domèstics, fins a 1100-1200 m Més amunt hi ha matollar xeroacàntic,…

La seva topografia és simple, com a terme típic des Pla, format de materials miocènics o oligocènics que originen sòls de bona fertilitat El torrent de sa Penya, que desguassa a llevant en el de son Vaquer, porta, com aquest darrer, aigua subàlvia relativament aprofitada La rompuda agrícola ha deixat el terme sense bosc hi resten 2 ha de pins i 145 de garrigaEls conreus, que ocupen el 87,7% de la superfície, són principalment de secà Destaquen els cereals 1 308 ha, amb rendiments de blat relativament alts, seguits de les figueres, en franca regressió, ocupen 439 ha, els ametllers 156 ha, els…

El terme comprèn un sector migjornenc de terres baixes la major part de l’estany de ses Gambes, que un cordó de dunes aïlla del litoral proper, i el fragment meridional de les serres de Llevant puig de Consolació, 271 m alt, i un sector de la plataforma de sa Marina, de 3 a 4 km d’amplària, que arriba a mar lleugerament inclinada El litoral migjornenc va de cala en Togores al cap de ses Salines El litoral llevantí és més accidentat, amb cales endinsades i ramificades estil ria cala Llombards, cala Figuera, cap des Moro, cala Montdragó i caló d’en Brogit, l’espaiós Portopetre, mig amagat per…

Origen i evolució del bisbat de Mallorca Per una butlla del 1295, Menorca fou unida a la diòcesi de Mallorca però esdevingué diòcesi independent el 1795 Eivissa no ha pertangut mai, de fet, a la diòcesi de Mallorca De vuit arxiprestats, que comprenien 39 parròquies i 46 filials el 1906, passà el 1928 a set arxiprestats, dividits en 72 parròquies, i el 1964, a 12 arxiprestats, amb 132 parròquies Actualment té 26 arxiprestats, dividits en quatre grups, cadascun presidit per un vicari episcopal L’origen de la diòcesi és obscur El 484 n’era bisbe Elias, del qual només se sap que assistí a un…