Resultats de la cerca
Es mostren 693 resultats
sa Pobla
sa Pobla
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, as Pla, format bàsicament d’al·luvions quaternaris aportats pels torrents de Sant Miquel (al NW) i de Muro (al SW) a l’albufera d’Alcúdia.
A ponent aflora de tant en tant el sòcol miocènic format per molasses, amb retalls d’eocènic i de mesozoic La vegetació clímax, d’alzinar, ha estat substituïda per pinedes de pi blanc 142 ha o degradada en brolla 477 ha, però la major part de l’antic bosc ha estat destinada a conreus Al s XVIII eren coneguts el lli i sobretot el cànem, que s’havien estès per l’establiment de sa Marjal, amb la bonificació d’una part de l’albufera d’Alcúdia el 1722 hom havia dessecat 154 ha, distribuïdes en 442 parcelles separades per séquies de drenatge el 1818 hi havia 691 ha de regadiu, però la major part…
sa Platja de Palma
Nom donat al sector turístic de la costa a llevant de Palma (Mallorca), entre els nuclis de Can Pastilla i s’Arenal.
Planícia
Possessió del municipi de Banyalbufar (Mallorca), al S de la vila, al vessant septentrional de la mola de Planícia (920 m alt.), sector de la serra de Tramuntana que separa el terme costaner de Banyalbufar de la vall de Superna (Puigpunyent).
punta Plana
Cap
Cap de la costa meridional de Mallorca, dins el municipi de Llucmajor, que tanca per l’W la cala de s’Estanyol.
es Pla de na Tesa
Barri
Barri del municipi de Marratxí (Mallorca), vora l’aglomeració de Palma, la proximitat amb la qual ha causat el seu creixement.
Un primer oratori dedicat a la Mare de Déu del Carme s’alçava a la forca del Pla de Na Tesa en 1858-60 fou construïda l’actual església de Sant Llàtzer, parroquial des del 1860
es Pla
Contrada fisiogràfica de Mallorca, entre la badia d’Alcúdia i el puig de Randa, i entre el Raiguer i la serra de Llevant.
Compresa dins la Mallorca Septentrional i l’Oriental, inclou l’angle sud-est de la Mallorca Occidental fins a l’horta de Palma És una plana de materials miocènics amb fragments eocènics i quaternaris La vegetació d’alzinar i màquia de garric i olivella ha desaparegut, en bona part desplaçada pels conreus 70% del territori cereals i, modernament, l’ametller És important el regadiu al voltant de sa Pobla La població, amb tendència a la minva, és més densa al NW, si bé les ciutats de Manacor i Felanitx són vora el límit llevantí Els nuclis perifèrics Palma, Manacor, Inca atreuen els treballadors…
es Pinar
Zona residencial de Palma (Mallorca), sorgida als vessants orientals del puig des Ravells, a l’indret conegut com sa caseta d’En Plata, a 2 km de Son Rapinya.
cap des Pinar
Cap
Cap de la costa septentrional de Mallorca (Alcúdia), a l’extrem de la península des Pinar
, que separa les badies d’Alcúdia i de Pollença.
Plantat de pins, forma un eixamplament entre la cala Solana SE i ses Caletes badia de Pollença, de costa en penya-segat 20 a 40 m, com correspon a la terminació d’un branc de la serra de Tramuntana La península culmina a la talaia d’Alcúdia 444 m alt
cap des Pinar
Cap
Cap de la costa oriental de Mallorca, al límit dels termes de Son Cervera i Capdepera, que constitueix una de les entrades de les serres de Llevant dins la mar.