Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
los d’Avall
Barri
Barri d’Alaró (Mallorca) format des del segle XIV al voltant de la nova església parroquial bastida més a la plana i separada de l’antic nucli de los d'Amunt per un torrent.
Era anomenat també Pobla Major 1395, Partida d’Avall o Vila d’Avall
los d’Amunt
Barri
Barri antic, origen del poble d’Alaró, separat per un torrent de l’àrea de creixement urbà (los d’Avall) iniciada al segle XVI.
També ha estat anomenat Pobla Antiga 1395, Partida d’Amunt o Vila d’Amunt
Binibona
Llogaret
Llogaret del municipi de Selva de Mallorca (Mallorca), gairebé despoblat, situat a la dreta del torrent de Sant Miquel.
Antigament anomenat Binimala , el cardenal Despuig li canvià el nom per Mirabona el 1785
castell de l’Almudaina
Història
Alcàsser dels valís de Mallorca, a Palma, bastit damunt un esperó que domina la badia de Palma i la desembocadura del torrent de la Riera.
Del seu recinte, quasi rectangular, se'n veuen trossos encara, especialment a la torre més alta, que, des del segle XIV, és anomenada la torre de l’Àngel Després de la conquesta de l’illa 1229, l’edifici fou retocat i arranjat, per tal de fer-ne una residència reial Jaume II, des del 1305 fins al 1313, hi feu obres, i transformà tota la torre de la fortalesa musulmana en departament personal del rei L’any 1337 hi fou afegit un oratori anomenat la capelleta del Mirador De l’edifici actual, dit el Palau de l’Almudaina , el més característic és, a part el recinte amb les torres, que…
cova de Canet
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic del Pliocè quaternari al municipi d’Esporles (Mallorca).
Presenta una de les seqüències sedimentàries més completes, per la qual cosa es considera un dels més importants L’estudi paleomagnètic dels seus sediments ha fet possible establir una datació absoluta dels diferents estadis evolutius del bòvid endèmic de les Illes Balears anomenat miotragus, i l’estudi de l’amfibi endèmic Baleaphryne muletensis i del llangardaix Lacerta —Podarcis—
Bóquer
Possessió del municipi de Pollença (Mallorca), a l’istme de la península de Formentor, a l’indret de l’antiga ciutat de Bocchorum
.
La zona del terme situada entre la serra del Cavall Bernat i el Port de Pollença és anomenada la vall de Bóquer A la costa septentrional, la serra del Cavall Bernat penetra dins la mar formant un gran promontori 362 m alt entre la cala Sant Vicent, a l’oest, i la cala de la vall de Bóquer , a l’est, anomenat el morro de Bóquer
Santa Llucia de Manacor
Ermita
Antiga ermita del municipi de Manacor (Mallorca), al S de la ciutat, al cim del puig de Santa Llucia, anomenat així d’antic.
El 1652 ja hi havia una casa on els jurats volien establir una escola de gramàtica del 1750 al 1773 s’hi establiren els ermitans de Sant Pau que li donaren el nom d' ermita de la Concepció
Antigors
Poblat megalític al terme municipal de ses Salines (Mallorca).
Fou habitat fins a l’arribada dels romans segle III aC Rodejat d’una muralla de la qual, actualment, es conserven alguns panys, els anys vint del segle XX conservava tres talaiots que hi eren inserits Adossat a la muralla s’hi troba el talaiot més gran, anomenat sa Talaia Joana, construït els segles V-IV aC, de planta circular, una alçada de 5,5 m i un diàmetre de 14 m Les primeres excavacions foren dutes a terme per Josep Colominas
Alaró
Municipi
Municipi de Mallorca situat als contraforts meridionals de la serra de Tramuntana.
El territori, relativament pla a migjorn, aconsegueix a tramuntana altituds superiors als 800 m És drenat pel torrent de Solleric, l’alta conca del qual és inclosa en gran part dins el terme municipal A més, hi és comprès també, fora d’aquesta conca, el clot d’Almedrà La part més muntanyosa és coberta de bosc pineda i alzinar i de matolls Les terres cultivades ocupen el 64% del terme municipal El regadiu hi té poca importància al secà hom conrea oliveres, ametllers, garrofers, cereals i farratge La major part de la terra és de conreu directe Tradicionalment, la ramaderia oví,…
coves des Hams
Cova
Coves d’origen càrstic situades a 1 km de Portocristo (Manacor, Mallorca), a la vora esquerra del torrent des Cap des Toll.
Foren descobertes per Pere Caldentey, llur propietari, que les acabà d’explorar el 1907 Tenen una llargària màxima en línia recta de 100 m, però llur articulació arriba a donar uns 1 000 m de recorregut Aquesta formació és interrompuda per un enfonsament de la volta en forma de dolina de 50 m de profunditat, anomenat cova des Tomasos, on existia una pedrera de roca calcària espàtica concrecionada Són característiques les estalactites arborescents en forma de ganxo, fenomen del qual encara no hi ha una explicació satisfactòria Les coves són visitades pels turistes juntament amb les coves del…