Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Orient
Poble
Poble del municipi de Bunyola (Mallorca), situat al centre de la vall d’Orient, oberta a l’interior de la serra de Tramuntana, entre la serra d’Alfàbia (1 067 m alt.) i el puig d’Alaró (822 m alt.), i drenat pel torrent de la cova Negra.
La seva església parroquial és dedicada a sant Jordi fou erigida el 1796 en vicaria in capita en depèn la possessió de Coma-sema, ja a la vall de Solleric Durant el s XIX sofrí un procés de despoblament La cavalleria o baronia d’Orient fou concedida el 1323 pel rei Sanç de Mallorca al cavaller Assalit de Galiana, que el 1343 fou alcaid del castell d’Alaró per Jaume III i el defensà fins que hagué de retre'l a Pere III de Catalunya-Aragó Aquesta jurisdicció comprenia els llocs d’Orient, Lluc i Honor amb la jurisdicció menor El 1432 passà per compra als Llucos, el…
baronia de Bunyolí
Història
Antiga jurisdicció senyorial de l’actual terme de Palma concedida el 1232 a Ramon Saclusa.
Una part del seu terme, parcellada, donà origen a la caseria i després vila d'Establiments
cavalleria d’en Torrella
Història
Possessió o alqueria concedida en feu a la vall de Sóller, el 1315, al cavaller Bernat de Torrella.
A la primeria del s XVII passà als Ferrer de Santjordi Havia rebut abans el nom de cavalleria de Binibassí
vescomtat de Sóller i d’Alcúdia
Història
Jurisdicció senyorial concedida in partibus per Jaume III de Mallorca, el 1349, a Carles Grimaldi, senyor de Menton i Rocabruna.
font de Ferrutxelles
Font que neix a son Reus de Randa (Algaida, Mallorca) i abasta d’aigua Llucmajor; fou concedida a la vila per Jaume II.
baronia de Lloseta
Història
Jurisdicció senyorial confirmada el 1634 i concedida amb plena jurisdicció a Miquel Lluís Ballester de Togores i de Sales, primer comte d’Aiamans, que els seus avantpassats posseïen des de la conquesta de Mallorca.
Seguí les vicissituds del comtat d'Aiamans
cavalleria de Vernissa
Història
Possessió que fou concedida en feu i en servei d’un cavaller armat el 1315 pel rei Sanç I de Mallorca, al seu escuder Guillem d’Oms, com a satisfacció de les quantitats de diners que el rei devia al seu difunt sogre Miró Despalau.
Passà per enllaç matrimonial s XVI als Puigdorfila, i després s XVII als Serra, els quals la donaren a la confraria de la Puríssima Concepció del convent de Sant Francesc de Mallorca
Felanitx
Vista des de Felanitx
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la costa SE de l’illa.
El terme és dividit de nord a sud pel sector meridional de les serres de Llevant puig de Sant Salvador, 509 m el sector oriental, o sa Marina, és format per la plataforma estructural vindoboniana, que acaba en una costa rectilínia i esquerpa, amb espadats de poca altura, on s’encaixen antics torrents, que a la desembocadura formen cales i resguards, entre els quals, de nord a sud, es destaquen cala s’Algar, Portocolom el més important, cala Marçal, cala sa Nau, cala Mitjana i cala Ferrera al sector occidental hi ha les terres més fèrtils, formades per alluvions quaternaris de terra rossa i…
baronia de Gotor
Història
Jurisdicció senyorial concedida el 1250 a l’anomenat infant
Jaume de Mallorca, fill del valí almohade de Mallorca Abū Yaḥyà Muḥammad ibn ‘Alī ibn Abī ‘Imrān al-Tinmalālī (mort el 1229), el qual es casà vers el 1234 amb Eva d’Alagón i Martínez de Luna.
El fill i segon baró es digué Blasco de Gotor y Luna, i fou alferes major del regne d’Aragó i primer baró d’Illueca Passà als Martínez de Luna, comtes de Morata de Jalón