Resultats de la cerca

Era voltat de dotze torres quadrangulars tenia dues portes, una a l’interior i l’altra a l’exterior del nucli urbà Serví de dipòsit al botí pres durant la conquesta Amb el repartiment correspongué als templers a la dissolució de l’orde, passà als hospitalers 1314 Expropiat el 1820, el seu recinte fou aprofitat per a la construcció de cases de veïns una gran part de la capella fou enderrocada i construïda de nou el 1885, de manera que de la construcció primitiva només resten l’atri i dos arcosolis interiors, romànics

Al fons hi ha l’estreta cala que constituí el primitiu port de Palma, protegit a banda i banda per les torres de Paraires o d’en Carròs i de Senyals per un privilegi del 1380 aquest port era tancat, amb una cadena estesa entre aquestes dues torres, per tal de protegir-lo d’incursions corsàries Al sector septentrional s’alçava l’antiga església de Sant Nicolau de Portopí , donada el 1249 per Jaume I als jurats de Mallorca, on el 1582 fou fundat un efímer monestir de mínims i que fou reformada el 1621 entre el 1880 i el 1890 fou enderrocada a causa de l’extracció de pedra de la pedrera de…

En aquest indret, on hi havia un nucli de barraques de pescadors i una torre de defensa dita torre del port de Campos , enderrocada al començament del s XX, fundà el marquès des Palmer una colònia agrícola el 1879 però la població no acabà de formar-se fins entrat el s XX, gràcies a haver esdevingut un centre d’estiueig i de turisme hi havia 330 edificis d’apartaments el 1985 i 2352 places hoteleres, repartides en 15 establiments, el 1987 Al N del nucli urbà hi ha els estanys de ses Salines, on s’elabora tradicionalment sal l’oratori de les salines i les capelles de diverses…

Comprèn les agrupacions de cases de can Pere Antoni, es Portitxol, es Primer Molinar, es Rotlet, es Segon Molinar i ses Figueres Baixes El barri sorgí a partir de mitjan segle XIX prop dels molins fariners existents en aquest sector de la vila gairebé desapareguts del tot L’iniciaren el nucli de cases de pescadors i d’esbarjo des Portitxol, la urbanització des Primer Molinar i unes quantes guinguetes, entre les quals foren famoses Davall Terra i can Pere Antoni La construcció de fàbriques de gas i d’electricitat i de la carretera de Llucmajor desfigurà el caràcter del barri La primitiva…

És la continuació dins la mar de la vall de Sant Vicent , que procedeix de Pollença El nucli turístic és establert al voltant de les tres petites cales cala de les Barques, cala Clara i cala Molins, les dues darreres separades pel promontori de la Torre o punta dels Ferrers que formen la colàrsega de la cala Fins a mitjan segle XX hi havia un petit nucli de pescadors, visitat i pintat per diversos artistes entre els quals Anglada i Camarasa, Cittadini i Montenegro, que s’hi installaren, Bagaria, Rusiñol, Sorolla, Llorenç Cerdà a partir del 1950 esdevingué un important centre turístic el 1970…

És format pels nuclis de sa Capella o sa Colònia sorgit el 1877 com a colònia agrícola a la petita península propera al pla de sa Sina, al voltant de la petita església del Carme, erigida el 1808 i feta de nou en 1884-07, sa Duana format vers el 1880 al voltant de l’antiga duana, es Babo iniciat el 1912, Cala Barbacana de 1960-62, sa Bateria sorgit els mateixos anys a l’indret de l’antic fortí de Portocolom , construït el 1715 com a defensa contra els borbònics, refet el 1807 contra els anglesos i venut per l’estat el 1876 i es Tancat de sa Torre a l’indret de la torre de defensa construïda…

Té els precedents en la línia postal Barcelona-Palma 1921, adjudicada a la companyia Aeromarítima Mallorquina la companyia Aerotaxi 1934 per a donar servei als primers passatges turístics i en la constitució de la companyia LAPE Línies Aèries Postals Espanyoles, antecessora d’Iberia 1935, amb les primeres línies regulars Palma-Barcelona Fins el 1938 s’utilitzaren alternativament les installacions de l’aeroport militar de Son Sant Joan i les del particular de Son Bonet, però des del 1939, les noves línies comercials regulars de Lufthansa i Iberia utilitzaren exclusivament aquest darrer, que…

La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’ambivalència d’…