Resultats de la cerca

Té el seu origen en la primera organització eclesiàstica de l’illa, feta el 1236 per ordre de Gregori IX Hom utilitzà durant el s XIII una antiga mesquita el 1256 hi fou jurat l’infant Jaume com a successor del regne de Mallorca El 1302 li fou desmembrada la parròquia de Sant Nicolau L’edificació de l’església s’inicià als darrers anys del s XIII fou la més important de ciutat i l’única que adoptà el model de tres naus, considerat més solemne Té un deambulatori amb cinc capelles, tres de poligonals i dues de trapezoidals com a Castelló d’Empúries o a Sant Francesc de Mallorca Les columnes de…

Construït al segle XVI, conserva una remarcable façana posterior, amb galeria plateresca, balustrada, cinc grans arcades, portes amb frontó i un esplèndid teginat Hi funcionà el tribunal de comerç, successor de l’anterior consolat de mar Del 1951 al 1971 hom hi installà el Museu Marítim, amb una nombrosa collecció de maquetes navals, instruments nàutics i documents relatius a la navegació mallorquina Adjunta es conserva una capella gòtica, modificada al segle XVII, amb un petit campanar Actualment és seu de la presidència del Govern balear

Antiga alqueria islàmica, fou donada per Nunó Sanç 1239 als cistercencs, que hi residiren fins al seu trasllat a la Real Venuda el 1447 a Mateu Vida, passà als Fortuny A la segona meitat del s XVIII hi fou bastida una notable casa senyorial, amb galeria de dobles arcs a la façana sobresurten els jardins

Era una antiga alqueria islàmica l’actual casa en conserva restes arquitectòniques un enteixinat i inscripcions del s XII La façana és barroca i té unes portes recobertes de planxa de bronze clavetejades que pertangueren fins al s XIX a la casa de la inquisició de Ciutat de Mallorca Entre el mobiliari destaca una cadira de braços, medieval probablement del s XIV, de fusta, amb relleus Als jardins d’Alfàbia declarats “jardins artístics” el 1954, es troben diferents estils des de l’àrab i l’italià, el jardí que s’estén a l’esquerra de l’edifici en conjunt, del s XVII, amb afegits…

De planta rectangular, les sis columnes helicoidals formant tres naus reben les nervadures directament, sense capitell, i fan l’efecte d’un bosc de palmeres A l’exterior, uns contraforts octagonals alineats amb les columnes i una cornisa que corre a mitja altura harmonitzen la façana, que conté una porta i dos finestrals a llevant i a ponent, dues portes a tramuntana i dues finestres a migjorn Als angles hi ha quatre torres també octagonals amb una estàtua Una galeria de finestres emmerletades corona l’edifici La decadència del comerç reduí durant molts d’anys la seva utilitat a simple…

Situat damunt un turó a l’E del terme, a 1 km de sa Cabaneta, cap efectiu del municipi És conegut per la seva tradició d’olleries i gerreries, que durant el s XIX arribaren a trenta ara només en queden set en actiu, algunes de les quals fabriquen els típics siurells Hi adquirí importància la fabricació de pebre, la dessecació del qual, a la façana de les cases, dóna una nota característica a la tardor té també anomenada la indústria local de coets festius L’església el Carme, neogòtica, dissenyada i construïda per Bartomeu Ferrà entre el 1875 i el 1878, esdevingué vicaria in…

Del seu recinte, quasi rectangular, se'n veuen trossos encara, especialment a la torre més alta, que, des del segle XIV, és anomenada la torre de l’Àngel Després de la conquesta de l’illa 1229, l’edifici fou retocat i arranjat, per tal de fer-ne una residència reial Jaume II, des del 1305 fins al 1313, hi feu obres, i transformà tota la torre de la fortalesa musulmana en departament personal del rei L’any 1337 hi fou afegit un oratori anomenat la capelleta del Mirador De l’edifici actual, dit el Palau de l’Almudaina , el més característic és, a part el recinte amb les torres, que han estat…

Malgrat el llarg temps que durà la seva construcció del s XIII al XVI, sempre es mantingué la mateixa línia del gòtic primitiu L’inici de l’obra és desconegut Després de la conquesta de Mallorca per part de Jaume I 1229, hom utilitzà com a temple la mesquita principal, desapareguda al s XV, de la qual encara hi ha restes El presbiteri o capella reial que la substituí fou enllestit al principi del s XIV La darrera clau de la catedral actual fou collocada el 1587, i el portal major, renaixentista, fou beneït el 1601 El 1332 el cor fou traslladat al mig de la catedral el 1904, per iniciativa del…

L’angle NW, limítrof amb Petra, pertany as Pla La resta s’insereix dins es Llevant El massís d’Artà s’eleva a 487 m al puig d’Alpare, límit entre Sant Llorenç i Artà Els relleus mesozoics, sovint liàsics, de les serres de Llevant travessen el terme puig d’en Sard, 412 m alt es Telègraf, 415 fins al límit amb Manacor, on la serra de Calicant assoleix 474 m Aquests relleus, discontinus, són tallats per la plataforma miocènica de sa Marina, de 2-3 km d’ample La façana litoral és coneguda per l’arrodonida punta de n'Amer, ben destacada entre la badia de Son Cervera o d’Artà, al N, que pertany a…

La meitat meridional del terme, on hi ha situada la vila, és formada per molasses vindobonianes, on hom explota pedreres de marès al N hi ha l’albufera d'Alcúdia a la qual aporten aigua el torrent de Muro S i el de Sant Miquel N El 1871 s’acabaren les obres de dessecació de l’albufera realitzades per la New Majorca Land Company, consistent en la canalització dels dos torrents que conflueixen al Canal Gran que desemboca a la badia d’Alcúdia per s’Oberta, i en la construcció de dos canals de drenatge parallels al Canal Gran canal de Siurana L’obra fracassà en els seus objectius de dessecar l’…