Resultats de la cerca

Les margues del Burdigalià marí Miocè inferior, que recobreixen una bona part del terme, són tingudes entre les millors terres cerealícoles de l’illa els rendiments són també alts, en part per la manca de conreus arboris intercalats, cosa que hi ha facilitat la mecanització El 1982 la superfície conreada era de 1 950 ha el 76,6% del total del terme hi predominen els conreus herbacis 1 455 ha, els fruiters de secà 476, la vinya 13 i l’olivera 2 El 80,8% de la terra és explotada directament pels propietaris La ramaderia comprèn uns 90 caps de bestiar boví, uns 375 d’oví, i més de 300 caps de…

Fou bastida aprofitant una cova oberta al vessant del puig de Sant Martí, dita cova de Sant Martí o de son o çon Sant Martí malgrat que la tradició la fa d’origen preislàmic, els elements arquitectònics i escultòrics conservats no són més antics dels segles XIII o XIV L’església és esmentada ja el 1268 Arruïnada des del 1827, fou restaurada el 1956 el 1886 ho havia intentat ja, infructuosament, la Societat Arqueològica Lulliana

A uns 3 km vers l’interior hi ha la possessió des Cap Blanc al mateix cap el 1587 fou bastidala torre des cap Blanc , cònica

Al més gran illa de sa Torre hi ha una torre de defensa, bastida el 1580 els altres s’anomenen illes de s’Estenedor i de sa Caleta aquesta és davant la caleta de Bendinat, dita també platja de ses Illetes

En aquesta darrera meitat, centre geogràfic de la península d’Artà, hi fou bastida l’antiga vila d'Artà anomenada en un principi s' Almudaina d’Artà i el santuari de Sant Salvador d’Artà a l’altra meitat, els premonstratesos hi fundaren el monestir de Bellpuig

El territori, relativament pla a migjorn, aconsegueix a tramuntana altituds superiors als 800 m És drenat pel torrent de Solleric, l’alta conca del qual és inclosa en gran part dins el terme municipal A més, hi és comprès també, fora d’aquesta conca, el clot d’Almedrà La part més muntanyosa és coberta de bosc pineda i alzinar i de matolls Les terres cultivades ocupen el 64% del terme municipal El regadiu hi té poca importància al secà hom conrea oliveres, ametllers, garrofers, cereals i farratge La major part de la terra és de conreu directe Tradicionalment, la ramaderia oví, boví, porcí i la…

Antiga alqueria islàmica, fou donada per Nunó Sanç 1239 als cistercencs, que hi residiren fins al seu trasllat a la Real Venuda el 1447 a Mateu Vida, passà als Fortuny A la segona meitat del s XVIII hi fou bastida una notable casa senyorial, amb galeria de dobles arcs a la façana sobresurten els jardins

El seu primer prior fou Pere Pujol, cartoixà de Portaceli, i els primers monjos, cartoixans mallorquins de Valldecrist Sogorb, que instaren la fundació El prior Miquel Oliver 1505-25 feu construir el claustre, i entre els anys 1717 i 1812 fou bastida l’església actual, que reemplaçà la primitiva erigida el 1446 Prop de la cartoixa i abans de la seva fundació hi hagué al lloc un nucli d’eremites que revitalitzà el cartoixà Miquel Montserrat Geli mort el 1678 De fet, la popularitat de la cartoixa, àdhuc arreu del món, començà després de l’exclaustració del 1835, gràcies a les estades més o…

A la vora septentrional de la bocana hi ha les restes de l’antiga basílica de sa Carroja, testimoni de la importància del port en època romana, l’anomenada del qual encara es mantenia al s XIII El 1580 fou bastidala torre de cala Manacor a la vora meridional de la bocana, més enllà del morro de sa Carabassa, on el 1957 fou installat un far però el lloc continuà despoblat fins al darrer quart del s XIX El 1882 s’hi establí la primera família de pescadors, el moll fou construït en 1935-36 i…