Resultats de la cerca

L’angle NW, limítrof amb Petra, pertany as Pla La resta s’insereix dins es Llevant El massís d’Artà s’eleva a 487 m al puig d’Alpare, límit entre Sant Llorenç i Artà Els relleus mesozoics, sovint liàsics, de les serres de Llevant travessen el terme puig d’en Sard, 412 m alt es Telègraf, 415 fins al límit amb Manacor, on la serra de Calicant assoleix 474 m Aquests relleus, discontinus, són tallats per la plataforma miocènica de sa Marina, de 2-3 km d’ample La façana litoral és coneguda per l’arrodonida punta de n'Amer, ben destacada entre la badia de Son Cervera o d’Artà, al N, que pertany a…

Consta la seva existència el 1322, però és contemporània a les altres esglésies bastides pels repobladors del s XIII

Sorgí a partir del 1860, en ésser parcellada la possessió de son Carrió En 1866-73 fou construïda l’església Sant Miquel, erigida el 1888 en vicaria dependent de la parròquia de Manacor Una nova església fou beneïda el 1907 El 1892 passà a formar part del nou municipi de Sant Llorenç de Cardassar i el 1934 esdevingué parròquia independent

Situat molt a prop de la mar, a tocar de la desembocadura del torrent de ca n'Amer, és un dels poblats talaiòtics més ben conservats de l’illa, i un dels més ben investigats, per una missió de la Universitat de Magdeburg Hi destaca un gran talaiot esglaonat, construït, segurament per raons de caràcter religiós, damunt d’una cova amb una font d’aigua dolça Una gran muralla ciclòpia, de traçat ovalat, de la qual es conserva aproximadament la meitat uns 117 m protegia poc més d’una trentena de cases, a més de dos petits santuaris amb planta de ferradura i un segon talaiot Ha donat la més antiga…

Per al servei de Tuent i de sa Calobra existí ja des del començament del s XVI l’església de Sant Llorenç, encara subsistent tots dos llogarets formaven part de la Universitat d’Escorca dita també d’Escorca i Tuent, però de fet es trobaven més vinculats a Sóller, cosa que fou l’origen de llargs plets

Situat al fons d’una vall propera a la costa, on la cala de sa Calobra s’obre entre dos morros de ses Felles i de sa Vaca a l’extrem oriental hi ha la desembocadura de l’engorjat torrent de Pareis, i al centre, la torre de sa Calobra o des Bosc , o de Penya Roja , edificada el 1596 Hi ha l’església de Sant Llorenç de sa Calobra s XIII, al coll que comunica aquesta vall amb la de Tuent, llogaret al qual també servia

Al seu damunt es troba l’antic castell de So N'Amer , construït a partir del 1617 sobre l’emplaçament d’una antiga fortalesa

Té l’origen en la parcellació de la possessió de son Cortei a la fi del s XVIII hi havia ja 448 habitants L’església de la Concepció vicaria in capite des del 1810 és del 1810, però la seva construcció fou decidida el 1788 pel bisbe Rubio i el capità Antoni Barceló i Pont de la Terra, establert prop del poble, a la possessió de Conques Popularitzat literàriament per un poema de Llorenç Riber entorn d’una cobla popular que s’hi refereix, des del 1961 s’hi celebra, anualment, un certamen parroquial de poesia

Jaume I hi creà la parròquia de Santa Maria, però el 1300 Jaume II de Mallorca fundà la vila de Binissalem, damunt la veïna alqueria d’aquest nom, a la qual traslladà la parròquia el 1370 la casa rectoral, el 1406, encara que el nom de Rubines per a la vila es mantingué fins a mitjan s XVI Una imatge de la Mare de Déu de Rubines —sense tradició antiga— fou encomanada el 1964 al pintor Pau Lluís Fornés pel poeta Llorenç Moyà i Gilabert de la Portella per al seu oratori de Can Gilabert, per a la qual escriví uns goigs Jaume Vidal i Alcover, que musicà Guillem Llabrés i Torrens