Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
cala Murta
Cala
Cala de la península de Formentor, dins el municipi de Pollença (Mallorca), a ponent de la cala en Gossalba, damunt la badia de Pollença.
És dominada per la possessió de Cala Murta , prop de la qual hi ha un monument a Costa i Llobera
badia de Pollença
La badia de Pollença
© Fototeca.cat
Entrant del litoral septentrional de Mallorca, entre els caps de Formentor (Pollença) i des Pinar (Alcúdia), de costa en penya-segat.
De NW a SE, els accidents principals són les cales en Gossalba i Murta, l’illa de Formentor a la sortida de la cala Pi de la Posada, les platges de Formentor i Caló, la punta de l’Avançada i, a l’altra riba del fons de la badia, la punta de Manresa La superfície és d’uns 50 km 2 , amb més de 10 km de llargada Les amplàries oscillen entre els 8,2 km que separen els caps de Formentor i es Pinar i els 3,9 que van de la punta de l’Avançada, que arrecera el port de Pollença, a la de Manresa Entre aquestes puntes i seguint a uns 2 km parallela el litoral del fons de la badia es troba…
Formentor
Formentor
© Fototeca.cat
Península d’uns 12 km de llargària i 3 d’amplària, a la part més septentrional de Mallorca, dins el municipi de Pollença.
Formada per l’extrem oriental de la serra de Tramuntana, on apareixen una sèrie d’imbricacions disposades de SW a NE que són tallades oblícuament per la línia de costa, cosa que dóna lloc a una gran riquesa d’articulacions en les quals es combinen els caps, amb espadats espectaculars punta de la Nau, illot des Colomer, el Pal, punta de sa Font Salada, cap de Catalunya, cap de Formentor , extrem oriental de la península, dominat pel far de Formentor i entrants amb cales d’arena cala de vall de Bóquer, cala Figuera, cala en Gossalba, cala Murta, i cala del Pi de la Posada, que…
cala en Gossalba
Cala
Cala de la costa meridional de la península de Formentor, a llevant de cala Murta.
Manacor
Vista aèria de Manacor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del migjorn de Mallorca.
El relleu s’inscriu en els tres paisatges des Pla, la serra de Llevant i sa Marina El primer és format per un substrat miocènic, sovint de margues burdigalianes, recobert, en part, de fèrtils alluvions quaternaris l’altitud és modesta 100-150 m, i té l’aspecte d’una depressió tectònica, amb turons de gresos més resistents el buidatge de l’erosió és visible a ponent, on el torrent de sa Vall drena aquest sector vers la badia d’Alcúdia La serra de Llevant és relativament deprimida llindar de Manacor , franquejable des de la mar pel coll de Serrella i discontínua, formada per materials…