Resultats de la cerca

La seva forma pesada de mola és característica de les dures calcàries liàsiques i juràssiques, i constitueix una superfície estructural que descansa damunt les margues triàsiques, visibles a les valls subsegüents, com l’originada pel torrent de Pareis No hi manquen fenòmens càrstics, com el camp de rascler de Lluc, bé que les dolines i els pòlies són oberts sovint per l’erosió, i és conreat tradicionalment oliveres el seu fons de terra rossa La vegetació comprèn alzinars, en bona part degradats per l’home i els animals domèstics, fins a 1100-1200 m Més amunt hi ha matollar xeroacàntic,…

Separa les capçaleres dels torrents de Lluc a l’W, de Mortitx al NW, de Sant Jordi al NE i de Sant Miquel al S

Fou construïda el 1348 pels jurats de la vila, segurament arran de la pesta negra Vers el 1365 s’hi reuní un grup de devotes, regides per Floreta Ricomana morta el 1388, que en fou nomenada priora, quan el 1371 fou erigit canònicament en monestir Després d’una època de tibantors amb el prior de Pollença, de l’orde hospitalari de Sant Joan, gràcies a la protecció del bisbe de Mallorca i del rei, rebé una butlla de Climent VI 1388 que el convertí en priorat de canongesses de Sant Agustí Aleshores tenia 20 religioses, moltes filles de la noblesa Continuà amb relativa estabilitat fins al s XVI,…

L’actual església fou erigida al s XVI i renovada en moltes ocasions és envoltada d’un casal que fou convent, residència de donats i escola Existia ja a la fi del s XIII el 1308 era regit per un donat, i així continuà fins el 1402, que s’hi establí una comunitat femenina, que hi subsistí pocs anys Vers el 1490 s’hi installà una comunitat de clarisses urbanianes, que fou reemplaçada per jerònimes el 1530 La nova comunitat hi residí només quatre anys Després la casa de l’ermità es destinà exclusivament a collegi, funció que ja tenia el 1494 quan hi residien, en una part de l’edificació, les…

Format conjuntament amb el puig de son Reus 501 m alt, de s’Escolà 311 m alt, de ses Bruixes 374 m i de Galdent 420 m En una cova del cim del puig es retirà Ramon Llull a fer vida contemplativa el 1275 hi feu bastir un altar marià origen del santuari de la Mare de Déu de Randa , dit després de Cura, amb una cella adjunta, nucli d’un estudi lullià, l’Escola de Randa El 1394, al sector meridional del puig, prop del límit amb Llucmajor que assenyala la llarga cinglera que envolta la muntanya, fou fundada l’ermita de Sant Honorat, i molt a prop, el 1497, el…

És una notable mola, de planta sinuosa, en la qual s’encorben estrats de l’Eocè superior, a vegades intercalats amb pudinga i alçats gairebé verticalment, cosa que determina els abruptes costers del contorn El cim és de calcària d’un gris blanquinós, compacta i de gra fi Hi ha explotacions de pedra calcària

El coll des Cats l’uneix al morro de Cúber, el coll d’Ofre 890 m alt a la serra de Torrelles, i el de s’Arrom a la serra d’Alfàbia