Resultats de la cerca

Seguí les vicissituds del comtat d'Aiamans

Darrerament, als seus voltants han estat edificades nombroses cases d’estiueig

Pertangué a l’escriptora Maria Antònia Salvà, que l’heretà dels seus avantpassats

Presenta una de les seqüències sedimentàries més completes, per la qual cosa es considera un dels més importants L’estudi paleomagnètic dels seus sediments ha fet possible establir una datació absoluta dels diferents estadis evolutius del bòvid endèmic de les Illes Balears anomenat miotragus, i l’estudi de l’amfibi endèmic Baleaphryne muletensis i del llangardaix Lacerta —Podarcis—

Comprèn les planes situades al N i a l’E del puig de Son Fe 260 m i penetra a la mar per la península del cap d’es Pinar, que separa les badies de Pollença, al N, i d’Alcúdia, al S, i on es troba la màxima altura del municipi la talaia d’Alcúdia , 444 m Part del terme, la més muntanyosa, és ocupada pel bosc 475 ha pins i alzines i la garriga 779 ha o els pasturatges 437 ha, on es troben els béns propis del municipi 1 239 ha Dins el terme d’Alcúdia hi ha les 122 ha de l’albufera albufera d’Alcúdia La superfície conreada ocupa el 45% de l’extensió municipal Al secà un 92% del total es cultiven…

Els seus terrenys foren de la corona i els administrà la Universitat de sa Pobla, fins que, després de llargs litigis, el 1822, per decret de les corts, foren distribuïts entre veïns no propietaris Durant la guerra de les Germanies hi tingué lloc un fort combat entre les forces del lloctinent i els agermanats 1522 en el qual aquests foren derrotats Fou decisiu per a la reducció de l’illa, en l’avenç del lloctinent vers la ciutat

La meitat meridional del terme, on hi ha situada la vila, és formada per molasses vindobonianes, on hom explota pedreres de marès al N hi ha l’albufera d'Alcúdia a la qual aporten aigua el torrent de Muro S i el de Sant Miquel N El 1871 s’acabaren les obres de dessecació de l’albufera realitzades per la New Majorca Land Company, consistent en la canalització dels dos torrents que conflueixen al Canal Gran que desemboca a la badia d’Alcúdia per s’Oberta, i en la construcció de dos canals de drenatge parallels al Canal Gran canal de Siurana L’obra fracassà en els seus objectius de dessecar l’…

El seu primer prior fou Pere Pujol, cartoixà de Portaceli, i els primers monjos, cartoixans mallorquins de Valldecrist Sogorb, que instaren la fundació El prior Miquel Oliver 1505-25 feu construir el claustre, i entre els anys 1717 i 1812 fou bastida l’església actual, que reemplaçà la primitiva erigida el 1446 Prop de la cartoixa i abans de la seva fundació hi hagué al lloc un nucli d’eremites que revitalitzà el cartoixà Miquel Montserrat Geli mort el 1678 De fet, la popularitat de la cartoixa, àdhuc arreu del món, començà després de l’exclaustració del 1835, gràcies a les estades més o…

Per donació del comte Nunó Sanç pertanyia al monestir cistercenc de la Real, però Jaume II de Mallorca feu una permuta i el 1276, a instàncies de Ramon Llull, hi fundà un collegi missional, encomanat a l’orde de frares menors Habitat per tretze frares dedicats a l’estudi de la teologia i de l’àrab, el collegi rebia una subvenció de cinc-cents florins d’or anuals Ramon Llull no pogué supervisar gaire més de dos anys la seva obra, puix que vers el 1278 partí cap a Roma per interessar el papa en els seus projectes Malgrat la protecció reial —el 1291 Jaume II de Catalunya-Aragó encara confirmava…

Sant Martí d’Alenzell ja és anomenat així en el repartiment de Mallorca, el 1232, i consta com a alqueria del terme de Petra fou donada a Ramon Laclusa, però després fou adquirida, amb altres de veïnes, pels templers Després de l’extinció de l’orde dels templers 1312, passà als hospitalers, però, reintegrada el 1314 al poder reial, la cavalleria d’Alenzell fou atorgada a Pau Sureda, i el 1391 Pau Sureda i Moià, veguer forà de Mallorca, comprà l' honor de Sant Martí d’Alenzell , origen de la baronia de Sant Martí d’Alenzell , i els seus descendents es cognomenaren Sureda de Santmartí i…