Resultats de la cerca

Antiga alqueria islàmica, fou una de les primeres parròquies de l’illa Sant Pere , organitzada el 1236 Al llarg del segle XIV la població s’anà traslladant a Algaida, de la qual depèn eclesiàsticament des de la tercera dècada del segle XV La primitiva església segle XIII fou ampliada als segles XVI i XVII Hom hi venera l’antiga Mare de Déu de la Pau

Representen guerrers amb casc, i deuen correspondre a una figura de divinitat indígena, que hom ha volgut identificar amb el Mart Baleàric, cosa no gens demostrada Publicats per Lluís Amorós, Martínez Santa Olalla opinà que eren falsificacions modernes, hipòtesi que fou unànimement rebutjada Probablement són peces d’art local, imitant de lluny tipus grecs Amb els bronzes foren trobats altres materials arqueològics, dels segles IV al II aC

Fou bastida aprofitant una cova oberta al vessant del puig de Sant Martí, dita cova de Sant Martí o de son o çon Sant Martí malgrat que la tradició la fa d’origen preislàmic, els elements arquitectònics i escultòrics conservats no són més antics dels segles XIII o XIV L’església és esmentada ja el 1268 Arruïnada des del 1827, fou restaurada el 1956 el 1886 ho havia intentat ja, infructuosament, la Societat Arqueològica Lulliana

És un dels cementiris prehistòrics més importants de l’illa, amb més d’un centenar de tombes, en bona part monumentals circulars, rectangulars, micronavetes, d’inhumació i d’altres, d’una etapa posterior, més senzilles, d’incineració Hom pot datar-la entre els segles VII-VI i III-II aC Fou excavada 1957-69 per un equip dirigit per Miquel Tarradell, subvencionat per la Fundació Bryant Els materials són al Museu d’Alcúdia

Fou habitat fins a l’arribada dels romans segle III aC Rodejat d’una muralla de la qual, actualment, es conserven alguns panys, els anys vint del segle XX conservava tres talaiots que hi eren inserits Adossat a la muralla s’hi troba el talaiot més gran, anomenat sa Talaia Joana, construït els segles V-IV aC, de planta circular, una alçada de 5,5 m i un diàmetre de 14 m Les primeres excavacions foren dutes a terme per Josep Colominas

Fou excavat parcialment per l’Institut d’Estudis Catalans 1918-20 sota la direcció de Josep Colomines el 1959 hi fou elevat un obelisc a la seva memòria Els materials són al Museu d’Arqueologia de Barcelona El sector de ruïnes més destacades ocupa uns 7000 m 2 , que corresponen a la part sud del poblat Es conserva una bona part del recinte emmurallat, amb dos talaiots adossats i un grup d’habitacions, així com altres talaiots solts Sembla que fou habitat des de les primeres fases de la cultura talaiòtica fins als segles IV-III aC Bartomeu Font i Obrador hi ha fet noves excavacions

En resten vestigis molt escassos, que no han estat excavats D’origen preromà, nucli urbà de la cultura talaiòtica, durant els primers segles del domini romà a l’illa tingué categoria de ciutat federada, segons Plini Prop del lloc de les ruïnes han estat trobades, per atzar, dues inscripcions en bronze del tipus dit tabula patronatus Segons una, datada l’any 10 aC, la ciutat prenia com a patró Marc Cras, que cal identificar amb Marc Licini Cras, cònsol de Roma l’any 14 aC A la segona, de l’any 6 aC, prenia com a patró Marc Atili Vern Després d’aquestes dates la ciutat decaigué i tingué una…

Era una antiga alqueria islàmica l’actual casa en conserva restes arquitectòniques un enteixinat i inscripcions del s XII La façana és barroca i té unes portes recobertes de planxa de bronze clavetejades que pertangueren fins al s XIX a la casa de la inquisició de Ciutat de Mallorca Entre el mobiliari destaca una cadira de braços, medieval probablement del s XIV, de fusta, amb relleus Als jardins d’Alfàbia declarats “jardins artístics” el 1954, es troben diferents estils des de l’àrab i l’italià, el jardí que s’estén a l’esquerra de l’edifici en conjunt, del s XVII, amb afegits posteriors i…

La necròpolis de l’ illot des Porros , molt important i relacionada amb l’anterior, fou excavada en 1960-69 és d’època talaiòtica aproximadament dels segles VI al I aC i té tres grans cambres circulars excavades a la roca i altres petites tombes L’excavació fou subvencionada per la Fundació Bryant i dirigida per M Tarradell Els materials són al Museu d’Alcúdia A partir del 1994 es reprengueren les intervencions arqueològiques a la necròpolis de l’illot des Porros per tal de documentar-ne la planimetria i acabar-ne l’excavació, sota la direcció de Miquel Tarradell i Jordi…

El recinte, que ocupa 426 àrees i té una forma triangular, és format per un mur encara emmerletat en molts dels seus trams flanquejat per torres La torre mestra és de planta circular La propietat i la jurisdicció d’aquest castell pertangué, des de la conquesta, al comte Nunó Sanç de Rosselló i Cerdanya aquest castell fou el darrer reducte musulmà de Mallorca que caigué en poder de Jaume I, durant la segona estada a l’illa El 1241 el castell retornà al rei la corona hi establí durant més de quatre segles una guarnició destinada, principalment, a la defensa de la costa llevantina de Mallorca El…