Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Cala Morlanda
Caseria
Caseria de la costa oriental de Mallorca, al municipi de Manacor, al sud de Cala Moreia.
El 1991, juntament amb aquesta, tenia 649 h Hi ha el jaciment paleontològic de Cala Morlanda , ric en restes fòssils de l’artiodàctil endèmic Myotragus balearicus i Mmahonensis trobades en antics reompliments càrstics del Pliocè-Plistocè, és a dir, d’una antiguitat compresa entre els 5,2 milions d’anys i els 10 000 anys
pedrera de Gènova
Paleontologia
Terme de Mallorca on els anys seixanta, en l’explotació d’una pedrera, es localitzaren els reompliments d’un antic avenc en els quals aparegueren unes restes molt ben conservades del bòvid endèmic Miotragus
.
Trobades per BAngel el 1962 i conservades al Collegi de La Salle, les classificà com a Mbalearicus Fou aproximadament el 1966 quan, en ocasió dels Comptes Rendues de l’Académie des Sciences de París, MCrusafont i BAngel establiren una nova espècie anomenada Mbatei , una espècie intermèdia entre Mkopperi , del Pliocè superior i inici del Plistocè inferior, i MBalearicus , l’espècie més moderna del Plistocè mitjà
basílica de sa Carroja
Basílica paleocristiana descoberta al començament del sXX a la possessió de sa Carroja
, propera a Portocristo (Manacor, Mallorca), excavada per Joan Aguiló i pel propietari del terreny.
És un edifici rectangular de tres naus, de 23 per 10 m, amb un vestíbul o nàrtex al centre del qual hi ha el baptisteri, petita piscina de planta de creu A l’interior de l’edifici foren trobades moltes tombes paleocristianes, quatre de les quals amb coberta de mosaic, amb inscripcions funeràries una d’aquestes es conserva completa Fou construïda al s IV o el V, i es matingué fins a la invasió musulmana
Bocchorum
Ciutat
Ciutat antiga del nord de Mallorca, entre Pollença i el Port de Pollença (on és conservat el topònim Bòquer).
En resten vestigis molt escassos, que no han estat excavats D’origen preromà, nucli urbà de la cultura talaiòtica, durant els primers segles del domini romà a l’illa tingué categoria de ciutat federada, segons Plini Prop del lloc de les ruïnes han estat trobades, per atzar, dues inscripcions en bronze del tipus dit tabula patronatus Segons una, datada l’any 10 aC, la ciutat prenia com a patró Marc Cras, que cal identificar amb Marc Licini Cras, cònsol de Roma l’any 14 aC A la segona, de l’any 6 aC, prenia com a patró Marc Atili Vern Després d’aquestes dates la ciutat decaigué i…
Costitx
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de Mallorca, al sector central des Pla, al sud d’Inca, terme del qual és separat pel torrent de Rafalgarcés o de Vinagrella, al qual desguassa, després de drenar part del territori, el torrent de Pina.
El sud-est del terme és accidentat per petits turons puig d’en Pau, 185 m alt La zona forestal comprèn pinars 77 ha i alzinars 167 ha i 41 ha de matollar L’agricultura hi és predominantment de secà ametllers 593 ha, cereals 265 ha, figueres 34 ha, garrofers 55 ha, arbres fruiters 34 ha i vinya 11 ha En ramaderia hom es dedica principalment al bestiar porcí i boví, i en segon lloc a l’avicultura La indústria és poc important hi ha una fàbrica de sabates que ocupa 26 persones La vila 633 h agl i 191 h diss 1996, costitxers 135 m alt es formà a partir d’una alqueria islàmica del districte de…
Raixa
Possessió situada al municipi de Bunyola (Mallorca).
D’origen musulmà, Jaume I la donà al comte Ponç IV d’Empúries, i després de passar per diverses mans passà a les dels Despuig el 1620 El cardenal Antoni Despuig i Dameto hi reuní un bon conjunt de peces arqueològiques trobades a la seva finca italiana d’Arriccia o adquirides amb afany de colleccionisme làpides, estàtues, columnes, etc, així com importants pintures, colleccions amb les quals a partir de 1796 creà un museu privat a Raixa La casa, típica construcció mallorquina a l’entorn d’una clastra, té un cert aire italianitzant a causa de la reforma promoguda pel cardenal…
Calvià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem de ponent de la serra de Tramuntana.
Ocupa les valls i planures que formen la conca hidrogràfica recolzada al vessant meridional del puig de Galatzó 1 026 m i s’estén fins a la mar, entre les serres de Garraf i de s’Esclop, a l’oest, i la de na Burguesa, a l’est A la costa, molt articulada, sovintegen les platges sorrenques emmarcades entre caps rocallosos n'és l’accident més important el cap de cala Figuera, a l’extrem d’una petita península entre Palmanova i Santa Ponça Hi ha 6 903 ha de pinedes, explotades, i 1 514 ha de garriga Els conreus ocupen 3 144 ha 20% del terme, de les quals només 82 són de regadiu hortalisses Al…