Resultats de la cerca

Al s XVII passà dels Vida als Truiols en 1900-05 el marquès de la Torre, Ferran Truyols i Despuig, transformà les velles edificacions en un castell Hi agrupà notables colleccions d’armes procedents, en gran part, del castell de Peralada, d’estris de cuina de coure de les possessions familiars a Mallorca, d’objectes de ferro forjat i d’antigues portes i una pinacoteca amb obres d’Auberman i Faust Morell, entre altres/> Ha estat residència de personalitats, i modernament ha estat transformada en un gran hotel de luxe

Fou fundat el 1890 pels terciaris carmelitans de Santa Catalina com a centre de vida eremítica Des de l’any 1926 depèn del sector d’Esporles el qual li donà el nom, i fa les funcions de santuari

Antiga alqueria islàmica, fou donada per Nunó Sanç 1239 als cistercencs, que hi residiren fins al seu trasllat a la Real Venuda el 1447 a Mateu Vida, passà als Fortuny A la segona meitat del s XVIII hi fou bastida una notable casa senyorial, amb galeria de dobles arcs a la façana sobresurten els jardins

Sorgí durant la segona meitat del s XIX per la parcellació de la possessió de son Llull o son Rapinya Inicialment era un nucli de cases d’esbarjo L’església fou construïda a partir del 1880 hom hi venera la imatge a l’oli del Sant Crist des Set Cantons, del s XVI, abans a Palma el 1913 fou erigida en vicaria in capite , i el 1954, en parròquia El barri prosperà notablement amb la parcellació de son Quint

Consisteix en un recinte tancat que ocupa 3 600 m 2 , on es localitzen cabanes i una conducció d’aigua de més de 70 m de llargada Fora del recinte també es construïren cabanes i una cisterna La vida del poblat s’inicià entorn del 2000 aC i fou abandonat abans del 1200 aC És el primer poblat pretalaiòtic a l’aire lliure localitzat a l’illa de Mallorca W Waldren en fou el descobridor i l’excavador Les excavacions foren iniciades el 1979

Fou edificada entre el 1394 i el 1397 per a servei dels ermitans, en especial Arnau Desbrull i Mateu Catllar, que feia anys que hi feien vida eremítica Es reedificà entre el 1654 i el 1661, quan ja no hi residien ermitans El 1763 s’hi establí la congregació de Sant Pau i Sant Antoni, que residí al lloc fins a la fi del s XIX El 1890 fou cedida a Joaquim Rosselló i Ferrà, que hi fundà la congregació de missioners dels Sagrats Cors El 1962 l’església i la seva residència foren ampliades i reformades

L’església i hospital de Sant Elm foren fundats pel rei Jaume II de Mallorca el 1279 Esdevingué església parroquial L’hospital desaparegué al començament del s XVI i la vida parroquial s’extingí a causa de les incursions dels pirates El 1531 fou construïda la torre de Sant Elm per a la defensa d’Andratx El 1886 fou adquirit per l’arxiduc d’Àustria Lluís Salvador A l’antic nucli pescador s’afegiren des del començament del s XX cases d’estiueig, fins que, passada la meitat del segle, ha esdevingut un nucli de turisme

Format conjuntament amb el puig de son Reus 501 m alt, de s’Escolà 311 m alt, de ses Bruixes 374 m i de Galdent 420 m En una cova del cim del puig es retirà Ramon Llull a fer vida contemplativa el 1275 hi feu bastir un altar marià origen del santuari de la Mare de Déu de Randa , dit després de Cura, amb una cella adjunta, nucli d’un estudi lullià, l’Escola de Randa El 1394, al sector meridional del puig, prop del límit amb Llucmajor que assenyala la llarga cinglera que envolta la muntanya, fou fundada l’ermita de Sant Honorat, i molt a prop, el 1497, el santuari de Gràcia

Tot seguit adquirí una gran importància en la vida ciutadana, sobretot pel caràcter dels dominicans de procuradors de la inquisició, i foren notables els seus atacs contra la comunitat jueva de la ciutat, tolerada pels reis i les autoritats Entre el 1296 i el 1359 construïren una gran església gòtica de set trams de voltes ogivals, amb un absis poligonal i deu capelles per banda Fou planejada pel mestre de cases Jaume Fabre i feta amb l’ajuda del cardenal Nicolau Rossell, antic frare del convent Fou demolida el 1835 amb l’exclaustració El 1972 els dominicans s’establien de nou en…

En resten vestigis molt escassos, que no han estat excavats D’origen preromà, nucli urbà de la cultura talaiòtica, durant els primers segles del domini romà a l’illa tingué categoria de ciutat federada, segons Plini Prop del lloc de les ruïnes han estat trobades, per atzar, dues inscripcions en bronze del tipus dit tabula patronatus Segons una, datada l’any 10 aC, la ciutat prenia com a patró Marc Cras, que cal identificar amb Marc Licini Cras, cònsol de Roma l’any 14 aC A la segona, de l’any 6 aC, prenia com a patró Marc Atili Vern Després d’aquestes dates la ciutat decaigué i tingué una…