Resultats de la cerca
Es mostren 310 resultats
kāl-e Namaksar
Llac
Llac salat a la frontera entre l’Iran ( ostān de Khorāsān) i de l’Afganistan (província d’Herāt).
illa del Toro
Illa
Illot de la costa occidental de Mallorca, dins el municipi de Calvià, davant la punta o banc d’Eivissa.
Hi ha un far
es Terç
Partida
Venda de la parròquia i municipi de Sant Antoni de Portmany (Eivissa).
cala Tarida
Cala
Cala molt oberta de la costa occidental d’Eivissa, dins el municipi de Sant Josep de sa Talaia, amb platja excel·lent i concorreguda i amb urbanitzacions turístiques.
cala de Talamanca
Cala
Platja
Cala i platja molt concorreguda, immediata al port d’Eivissa; amb un barri turístic que enllaça amb el de l’illa Plana, la qual deixà d’ésser illa fa temps.
És comunicat amb la ciutat pel passeig Marítim de la vora nord del port i per les embarcacions que fan el servei de l’illa Plana
sa Talaiassa
Puig, el més elevat d’Eivissa (475 m alt.), conegut també per sa Talaia de Sant Josep, dins el municipi de Sant Josep de sa Talaia.
venda de sa Talaia
Partida
Venda de la parròquia i municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa).
Takhār
Divisió administrativa
Província de l’Afganistan.
La capital és Tāloqān 20 947 h est 1982
Tagomago
L’illa de Tagomago
Lou Stejskal (CC BY 2.0)
Illa
Una de les illes més importants entre les pròximes a Eivissa, davant la costa oriental (punta d’en Valls), dins la parròquia de Sant Carles de Peralta (municipi de Santa Eulària del Riu).
Té 1 525 m de llargària i 113 m d’alçària Hi ha un far La seva costa presenta els anomenats port de Tagomago i cala de Tramuntana El port, que s’obre al sector de ponent, és unit al far que s’alça a l’extrem sud-oriental per una carretera
Sīstān
Regió
Territori fronterer a cavall de l’Iran i l’Afganistan, constituït per una depressió desèrtica entre els llacs Daryācheh-ye Sīstān (Hamun) i Gaud-e Zirräh, aquest d’aigües salobres.
Durant l’estació plujosa és inundat pràcticament per les aigües del Helmanḏ Rōḏ, que desguassa al Daryācheh-ye Sīstān L’estació eixuta i els forts vents estivals l’anomenat “vent dels vint dies” el dessequen gairebé tot La humitat, però, és suficient per a alguns conreus cereals, sèsam, cotó, tabac La població es dedica al pasturatge nòmada i a l’agricultura Antiga Drangiana , ha pres el nom medieval Sakastān i modern Sigistan , Sīstān dels invasors escites o saka escita el 128 Formà part de l’imperi sassànida i, des del segle VII, de l’islàmic Nucli important de la resistència kharigita…