Resultats de la cerca

La seva llarga costa, on s’estén una densa i important indústria turística, pertany als municipis de Sant Antoni de Portmany i de Sant Josep de sa Talaia

Comprèn les parròquies de Sant Antoni de Portmany, Sant Rafel de Forca, Santa Agnès de Corona i Sant Mateu d’Aubarca El sector septentrional és un dels més elevats d’Eivissa 398 m alt al promontori que domina la punta de sa Torreta i hom l’anomena es Amunts terres elevades i marginals, de difícil accés els materials són principalment calcaris, l’erosió dels quals ha donat lloc a formes càrstiques molt destacades polja circulars de Corona i d’Aubarca, penjats entre puigs El fons dels polja , cobert d’argiles de descalcificació, és de color vermellós, entre les calcàries La colonització d’…

La venda des Torrent formava part del quartó de Portmany

És una zona d’hotels i d’importants urbanitzacions turístiques de l’àrea de Sant Antoni de Portmany

Es formà amb una gran part de l’antic districte islàmic de Benissàmit i una part del de Portumany correspon en part a l’actual terme municipal de Sant Joan d’Eivissa i en part al de Sant Antoni de Portmany

Entre el cap Blanc, al sud, i es Cavall, al nord, hi ha una distància de 2125 m El cap de s’Àguila avança a ponent L’illa té un far i 68 m d’altitud màxima És davant la badia de Portmany Forma part dels anomenats  illots de Ponent , i des del 2002 s’inclou en les  reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent

Comprèn les parròquies de Sant Josep de sa Talaia, Sant Agustí des Vedrà, Sant Jordi de ses Salines, Sant Francesc de ses Salines o Sant Francesc de Paula i la Mare de Déu del Carme o des Cubells La costa s’inicia, al N, al fons de la badia de Sant Antoni o de Portmany i arriba fins al S de la vila d’Eivissa Els principals accidents són dins la badia de Portmany, les cales del port des Torrent de Bon i de Bassa a la costa occidental, les cales Corral, Tarida i Vedella a continuació ve el sector espadat del SW de l’illa Llentrisca 413 m alt, al puig i Jueu, amb…

Aguanta una antiga torre de guaita i defensa, que és dita la torre d’en Rovira

Històricament, i des del món grecoromà, hom ha donat a aquestes illes el nom de Pitiüses El 1998 la població era de 84044 h a l’illa d’Eivissa, el 40% dels quals vivien al municipi d’Eivissa 31582 h el 1998 i 5859 h a l’illa de Formentera El 2001 la població era de 93629 h, xifra que representa un increment de 9585 h respecte al 1998 El 2001 el saldo vegetatiu fou del 5,9‰ Els municipis d’Eivissa 34826 h i Santa Eulàlia des Riu 19808 h, a l’illa d’Eivissa, concentraven el 58,3% de la població Per edats, el 16% del cens tenia menys de 15 anys, el 71,9% era població adulta i el 12,1%…

A sa Galera , zona immediata a la punta, hi ha una urbanització turística