Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Sant Agustí des Vedrà
Església
Parròquia del municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa), amb un nucli de població (1 375 h [1981], agustinencs o agustiners) vora l’església, de població disseminada i importants centres turístics, sobretot a la part de la seva costa que forma la vora sud de la badia de Portmany, amb una important concentració a Cala de Bou.
L’església de Sant Agustí sorgí amb la divisió en parròquies de l’any 1785
Santa Agnès de Corona
Parròquia d’hàbitat dispers del municipi de Sant Antoni de Portmany (Eivissa), al N del terme, al centre del pla de Corona.
L’església parroquial Santa Agnès, creada per la divisió parroquial del 1785, i les quatre cases al seu entorn són situades a la venda des Pla de Corona
Sant Llorenç de Balàfia
Poble
Parròquia (117 m alt.) de poblament disseminat, del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa), al S del terme, a la venda de Balàfia.
L’església parroquial Sant Llorenç, creada amb la divisió parroquial del 1785, es troba separada del llogaret de Balàfia És una de les tres parròquies interiors de l’illa
Sant Rafel de Forca
Parròquia de població majoritàriament disseminada (rafelers; 129 m alt.) del municipi de Sant Antoni de Portmany (Eivissa), a l’extrem SE del terme, al límit amb el de la ciutat d’Eivissa.
L’església parroquial Sant Rafael, creada per la divisió parroquial del 1785, i les poques cases que l’envolten són situades a un extrem de la venda de Forca És una de les tres parròquies interiors de l’illa
Santa Gertrudis de Fruitera
Església
Parròquia de població disseminada de l’interior d’Eivissa, dins el municipi de Santa Eulària del Riu, de població disseminada, centrada en un petit nucli, al voltant de l’església parroquial de Santa Gertrudis, creada per la divisió del 1785.
Vulgarment s’anomena Santa Lletrudis
Eivissa
Paisatge de l’interior de l’illa d’Eivissa
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Balears, en porció meridional i occidental amb relació al conjunt de les illes (és situada entre els paral·lels 30°50’40’’, al cap Falcó, i 39°06’22’’, al pla d’en Serra, lat N, i entre els meridians 1°17’27’’, al cap Jueu, i 1°37’48’’, al cap de Campanitx, long E).
La geografia Té una extensió de 567,51 km 2 11,3% de la total de l’arxipèlag, 170 km de costa i unes distàncies màximes de 41 km de N a S i de 15 km d’E a W Per la seva importància física i humana ocupa el tercer lloc entre les Balears, després de Mallorca i Menorca, respecte a les quals presenta diferències ben marcades, tant en el paisatge com en les activitats humanes Forma, per factors geogràfics de formació i veïnatge i sobretot de dependència lligams humans —de poblament, històrics, etc—, econòmics i administratius, la unitat administrativa suprainsular d’Eivissa i Formentera, conjunt…