Resultats de la cerca

La geografia Cap de comarca, Énguera Limitada, al S, per la serra Plana, que la separa de la vall de Montesa Costera a l’E, pel Xúquer, encaixat i abans de penetrar a la Ribera Alta i els últims contraforts de la serra de Dosaigües al N, pel Xúquer, a la divisòria amb la Foia de Bunyol i a l’W, per la zona més elevada de la plataforma del Caroig La comarca és formada pel vessant oriental del massís del Caroig, pertanyent als últims contraforts del Sistema Ibèric El paisatge típic és constituït per moles entre valls profundes de morfologia càrstica formades pel Xúquer i els seus afluents el…

El Xúquer, que corre en aquest indret profundament engorjat, forma el límit septentrional del terme Diversos barrancs, afluents del Xúquer i del riu d’Escalona, travessen l’accidentat territori El 95% del terme no és conreat L’agricultura es limita a 550 ha 500 de secà garrofers, blat, ordi i vinya i 50 de regadiu blat i hortalisses, que aprofiten l’aigua de fonts Ha desaparegut la tradicional indústria de la confecció d’espardenyes Hi ha una fàbrica de filats La central hidroelèctrica del Salt de Millars és una de les més importants del País Valencià La regressió demogràfica s’ha vist…

Amb una conca de 22100 km 2 , una llargària de 535 km i un cabal mitjà de 60 m 3 /s, és el riu més gran del País Valencià La seva capçalera es limita als Montes Universales i a la Serranía de Conca, que és compartida pel Cabriol, potent afluent seu per l’esquerra Tots aquests relleus formen part de la branca ponentina o castellana de la Serralada Ibèrica Els seus plecs, d’orientació NW-SE i plasmats en alternances de calcàries, margues i argiles del Secundari, condicionen la direcció general del riu en el seu tram inicial, igual com la del Valdemeca i la del Cabriol A la Serranía aquestes…

El terme s’allarga en direcció sud-oest — nord-est, seguint el curs alt de la rambla de Bolbait , nom que pren el riu de Sallent, aigua amunt de Xella, que corre encaixat entre un doble vessant muntanyós d’escassa altitud Una tercera part del territori és ocupada per la vegetació natural, formada per boscs de pins i extenses àrees de pasturatges, explotades tradicionalment per bestiar oví, actualment en decadència Predominen els conreus de secà sobre els de regadiu hortalisses El conreu més estès és el de garrofers, seguit del d’oliveres, vinya i ametllers La terra de conreu és explotada en…

És situat al vessant oriental del massís del Caroig, que per la seva natura calcària presenta una morfologia càrstica complicada, amb successió de moles com la mola de Bicorb individualitzades per profundes gorges recorregudes per petits corrents d’aigua que formen el riu d’Escalona El 90% del territori és improductiu hi ha sobretot garrigues i algunes pinedes Predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu, que aprofita les aigües derivades de l’Escalona i produeix hortalisses els conreus més estesos són els de cereals, d’oliveres i de vinya Hi predomina el règim d’explotació directa 98…

L’extens terme s’estén a banda i banda del riu d’Escalona comprèn també quasi tota la vall del seu afluent el riu Grande, que passa profundament engorjat És accidentat pels contraforts orientals del massís del Caroig Bona part del territori és ocupat per pinedes 3000 ha i matollar 2700 ha L’àrea conreada ocupa la part plana, amb 110 ha de regadiu dedicades a hortalisses i tabac el secà, base de l’economia local, ocupa 1100 ha, de garrofers i oliveres La població ha tingut sempre tendència a l’estancament, i a partir del 1950 s’inicià una forta emigració, primer a Barcelona i després a…

Es troba a la zona de transició entre els contraforts més orientals del Caroig i la Costera El Montot separa aquest municipi de la Ribera Alta El terme és drenat pel riu de Sallent i pel seu afluent per la dreta, el riu d’Anna El naixement d’aigua més important és el de l’ albufera d’Anna on és practicada la pesca de barbs, carpes i anguiles, el qual, amb un cabal de 24000 l per minut, és l’origen d’aquesta llacuna El regadiu, que aprofita l’aigua de diverses fonts i de l’albufera, ocupa 450 ha i es troba en constant extensió hom hi conrea taronges, hortalisses i tabac El secà gairebé 1000…

El seu extens terme ocupa tot el sector meridional de la comarca, a l’àrea sud i est del Caroig La major part del territori és molt trencat, amb un relleu complicat format per moles, planells i serres tallats per nombrosos barrancs que han format unes grans gorges al terreny calcari el riu d’Escalona travessa el terme en direcció SW-NE, vers el Xúquer, i en la mateixa direcció hi ha barrancs afluents del riu de Sallent, mentre que d’altres es dirigeixen perpendicularment NW-SE al riu Cànyoles Al nord-est, el relleu es fa més suau, i forma la plana o vall d’Énguera , de 200-300 m alt, que s’…

Coincideix aproximadament amb la conca mitjana del Xúquer i, a més, un sector de la conca del barranc de Xiva Històricament estigué dividida entre el Regne de València governacions deçà Xúquer i dellà Xúquer i el de Castella Plana d’Utiel Però la divisió provincial del 1833 l’englobà dins la província de València, on constituí els partits judicials d’Aiora, Énguera, Requena, Xiva, i part dels d’Alberic i Xelva, refosos el 1970 en els de Requena i Xàtiva els antics d’Énguera i Alberic Tota la regió pertany a l’arxidiòcesi de València Requena és discutida, com a mercat regional, per Utiel, dins…

Aprofitant un dels darrers estrets abans de sortir al pla de la Ribera Alta, començà a construir-se al principi del decenni dels seixanta i fou acabat a la darreria de la dècada dels setanta Determinà l’enderrocament de l’antic poble de Tous, just darrere la resclosa, i el trasllat a un nou emplaçament En funcionament des del 1980, amb una capacitat de 51 hm 3 , la presa fou arrabassada els dies 20 i 21 d’octubre del 1982 per la crescuda de les aigües del riu Xúquer, a conseqüència dels intensos aiguats caiguts en tot el País Valencià i Múrcia La progressiva erosió i ruptura de la paret…