Resultats de la cerca

La vall és oberta d’E a W entre l’Ombria, de la serra d’Alfaro 1165 m alt, al S i una àrea de turons planencs, d’uns 850 m alt, al N Les aigües són captades en part cap al NE pel barranc de Malafí i la seva xarxa La població ha anat davallant des del 1900 210 h fins al 1950 193 i més encara els dos darrers decennis Això implica un abandó progressiu del camp i una manca gairebé total de serveis Hi ha només 4 ha de regadiu i 225 ha de secà, amb prou feines conreades 40% d’oliverar s’hi oposen 1 300 ha incultes 850 de pastures i 380 de garriga El poble 43 h agl 2006, tollers 773m alt és al peu…

Neix als monts Semenicului, als Carpats meridionals, i, en direcció SW, penetra a Sèrbia i després, en direcció SE, desguassa al Danubi prop de Belgrad Rep el Bistra, el Pogăniş i el Bîrzava

Principal població i mercat de la Bačka, l’envolten vinyes, camps i plantacions de tabac Indústries químiques, elèctriques i alimentàries farineres, conserveres Té edificis del darrer classicisme i del Biedermeier

Fundat per Esteve I de Sèrbia ~1183, les seves edificacions de marbre constitueixen el millor exemplar de l’estil de la Raska barreja d’elements bizantins i romànics Les esglésies de la Mare de Déu segle XII i de Sant Joaquim i Santa Anna segle XIV són adornades totalment amb frescs contemporanis

De la seva església parroquial Sant Joaquim depenia el terme de Turballos Antic lloc de moriscs, tenia 12 focs el 1609

És drenada pel riu de Seta , afluent del d’Alcoi per la dreta la xarxa de barrancs és exageradament encaixada en les margues miocèniques — albarís — i s’acompanya de nombroses captures, meandres tallats i d’embotiments de diverses generacions Comprèn els municipis de Balones, Quatretondeta, Benimassot, Tollos, Fageca i Famorca Sector de població morisca, després de l’expulsió fou repoblat, en part, per mallorquins

És una gran estructura dissimètrica i de planta arquejada que integra amb el vorell septentrional d'Aitana un anticlinal bolcat al N, de xarnera erosionada, al nucli de la qual aflora Cretaci i Miocè El conjunt prebètic intern és tot corregut per un front d’esllavissament WSW-ENE cap al N sobre el Burdigalià margós Els Frares, agulles calcàries del flanc septentrional, assenyalen el front d’avançada, emergint entre grans pedrisses d’origen periglacial El fred i el rost, més accentuats en aquesta cara, en dificulten la vegetació arbòria, gairebé absent la neu sovinteja a l’hivern a la carena…

La capital és Belgrad La frontera SW és sotmesa a discussió atès que Kosovo, territori fronterer al S amb Albània, se separà de Sèrbia l’any 2008 proclamant la independència, amb el reconeixement de nombrosos estats, però no d’alguns altres, entre els quals hi ha la mateixa Sèrbia La geografia És un territori de muntanyes i turons que formen part de diversos sistemes muntanyosos, i la vall del Morava, eix de la regió i una de les zones més poblades i riques, divideix Sèrbia en dos sectors L’oriental, més petit, inclou al N els relleus que formen part dels Alps de Transsilvània,…

El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia