Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Crişana
Geografia històrica
Regió de l’oest de Romania, entre Hongria i Transsilvània.
Antiga província històrica que depengué successivament d’Hongria, de Transsilvània, de Turquia i novament de Transsilvània, juntament amb la qual fou unida a Romania el 1918 Entre el 1964 i el 1968 constituí una regió administrativa que tenia per capital Oradea
el Banat
Geografia històrica
Regió de l’Europa oriental estesa entre els Alps de Transsilvània (Romania), el Danubi i els rius Tisza (Hongria i Sèrbia) i Mureş (Hongria i Romania).
És una àrea de plantes fèrtils, essencialment agrícoles La part occidental, que prolonga l’agrera terra baixa hongaresa, malgrat que resta seca a l’estiu, produeix excellents collites de blat, moresc, tabac, cànem, verdura i fruita, combinades amb la cria de bestiar i la sericicultura i, en petits sectors, amb el conreu de l’arròs A l’est s’estén una àrea muntanyosa monts del Banat , amb vessants coberts pel bosc i amb dipòsits de mineral de ferro i de carbó, base d’una indústria siderúrgica i metallúrgica local El principal centre econòmic i cultural és Timişoara Romania Conté una gran…
Alföld
Pla
Nom donat a la plana d’Hongria que comprèn la major part del país, el N de Sèrbia i el N de Romania.
Enfonsat en el Terciari, fou una mar interior, que més tard recobrí una capa d’alluvions les arenes alternen amb argiles o amb terres negres procedents dels llims alluvials o de la descomposició de la vegetació La serralada dels Bakony el travessa obliquament al NW, separant el Kisalföld, petita plana occidental, del Nagy Magyar Alföld, gran plana que ocupa més de la meitat oriental d’Hongria El Danubi comunica les dues planes tot obrint-se pas al N de la serra de Pilis amb els seus afluents i especialment el Tisza, també de direcció N-S, drena la regió formant nombrosos meandres…
Romania

Estat
Estat del SE d’Europa, entre Bulgària al S, la mar Negra, Ucraïna i Moldàvia a l’E, Ucraïna al N, i Hongria i Sèrbia a l’W.
La geografia física Bé que país danubià, Romania és, sobretot, el país dels Carpats, els quals la travessen formant una gran essa i hi assoleixen les màximes altituds Omul, 2500 m, i Negoiu, 2544 m hom hi distingeix, però, tres grans unitats la muntanya carpàtica, els altiplans i les planes Els Carpats constitueixen l’element bàsic de la geomorfologia del país i presenten aspectes molt diversos Són formats per un nucli central cristallí cobert per formacions volcàniques i sedimentàries de flysch i que ha estat intensament afectat pels moviments tectònics, per la qual cosa presenten nombroses…
Transsilvània
Geografia històrica
Regió del centre de Romania, formada per un altiplà encerclat pels Carpats Meridionals o Alps de Transsilvània, els Carpats Orientals i els Occidentals o Apunseni.
Morfològicament, constitueix una depressió d’origen tectònic formada durant el Secundari, alhora que es formà la serralada carpàtica, en la qual s’han acumulat dipòsits terciaris afectats posteriorment per moviments que han originat una zona de turons al centre i plecs diapírics al S Té una altitud mitjana d’uns 500 m, i s’inclina vers l’W i vers el N, on s’abaixa fins a 200 m, mentre que al S arriba a 1000 m És drenada per l’Olt, el Mureş i el Someş És una de les regions més poblades, i juntament amb els romanesos s’hi establiren hongaresos i alemanys, sobretot al SE Al límit de…
Oradea
Ciutat
Capital del judeţ de Bihor, a Transsilvània, Romania, a la regió de Crisana.
Centre comercial i industrial indústries mecàniques, químiques, tèxtils, del calçat Fundada a l’alta edat mitjana, fou seu episcopal el 1080 Ocupada pels turcs 1660, tornà als Àustria pel tractat de Carlowitz Des del 1918 és ciutat romanesa, bé que fou ocupada temporalment 1940-45 per Hongria
Körös
Riu
Riu d’Hongria, afluent per l’esquerra del Tisza, que neix als monts Zarand, a Romania (500 km).
El seu curs inferior és navegable
Bucarest
Ciutat
Capital del judeţ homònim i de l’estat de Romania, situada a la regió de Muntènia o Gran Valàquia.
Travessen la ciutat el riu Dîmboviţa, que la divideix en dues parts gairebé iguals, i el seu afluent, el Colentina El clima és continental temperatura mitjana anual, 11,3°C amplitud mitjana anual, 25,7°C precipitacions anuals, 532 mm El nucli antic de la ciutat és a la vora esquerra del Dîmboviţa, però a la vora dreta hi ha els edificis més típics, que permeten de veure els límits de la població al segle XVI la ciutat té més de vint parcs i jardins públics, com el Herǎstrǎu 107 ha, a les vores del llac del mateix nom El riu Colentina forma al nord nombroses llacs Bǎneasa, Herǎstrǎu, Floreasca…