Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Vantaa
Ciutat
Ciutat del lääni d’Uudenmaan, Finlàndia, al N de l’aglomeració de Hèlsinki.
Té aeroport internacional
Linköping
Ciutat
Capital del län d’Östergötland, Suècia.
Situada a l’est del llac de Vättern, és seu episcopal centre ferroviari, té indústria automobilística i elèctrica, i hi ha aeroport Entre els seus monuments arquitectònics cal esmentar la catedral, gòtica, i el castell
Tampere
Mercat a la ciutat de Tampere, a Finlàndia
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del lääni de Hämeen, Finlàndia.
Situada entre els llacs Näsijärvi i Längelmävesi, hi ha producció d’energia elèctrica aprofitant el desnivell entre els llacs Centre comercial, és la segona ciutat industrial del país Centre d’ensenyament superior Té aeroport internacional Seu de bisbat luterà
Malmö

Vista del port de Malmö
© Justin Brown/imagebank.sweden.se
Ciutat
Capital del län d’Escània, a l’extrem sud de Suècia.
És un port important, situat a la petita badia de Lomma, a la costa de l’estret de Sund, davant Copenhaguen Tercera ciutat del país, després d’Estocolm i Göteborg, des del 1950 ha registrat un creixement demogràfic anual del 0,3% El nucli antic, envoltat de canals, conserva tot el caràcter, i entre els seus diversos monuments es destaquen l’església de Sant Pere s XIV i el castell Antic centre hanseàtic, deu la seva expansió a la seva situació privilegiada Al costat de la tradicional activitat comercial s’hi ha desenvolupat una activitat industrial important construccions navals i…
Hèlsinki
Monument a Alexandre II a Hèlsinki, Finlàndia
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de Finlàndia i del lääni d’Uudenmaan.
Situada en una península sobre el golf de Finlàndia, vorejada per nombrosos illots, l’envolta la mar per tres costats A l’E hi ha el barri de Sörnäinen, residencial obrer, al NE els barris nous, i al NW àrees residencials burgeses, separades pel llac de Töolö i pel parc olímpic d’un sector urbà industrial La forma de la península proporciona nombrosos ports el meridional, pròxim al centre urbà, de passatgers el de Sörnäinen, exportador de fusta i el de Sandviken-Hietalahti, importador de cereals i de carbó A més de la funció administrativopolítica, hi és desenvolupat el sector…
Estocolm
La ciutat d’Estocolm, capital de Suècia
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de l’estat de Suècia i del län homònim.
Situada a l’estret que separa el llac Mälar del Saltsjön, braç de la Bàltica, la ciutat s’estén sobre un grup de 15 illes i tres àrees continentals El nucli primitiu és el Staden Mellan Broarna ‘ciutat entre ponts’, format per les illes de Stadsholmen, Riddarholmen, Helgeandsholmen i Strömborg, on es concentren els organismes del govern i que conserva en part la planta medieval El pont de Norrbro l’enllaça amb el sector de Norrmalm, reurbanitzat com a modern centre comercial i de negocis Entre els parcs de Gustav Adolfs Torg i Kungsträdgarden hi ha el centre de les finances L’expansió urbana…
Finlàndia

Estat
Estat del nord d’Europa, el més oriental dels estats escandinaus, situat entre Rússia, a l’E, amb la qual té més de 1.000 km de frontera, la mar Bàltica, al S i l’W, Suècia, al NW, i Noruega, al N; la capital és Hèlsinki.
La geografia física El relleu i la geologia Geològicament, Finlàndia forma part de l’escut bàltic, el qual no hi ha experimentat les alteracions que l’han afectat a la península escandinava, de la qual també és el basament, i que n’han modificat l’orogènia El país és constituït per un gran peneplà, format principalment per materials granítics i cobert d’un gran gruix de sediments fluvioglacials, afectat només per la presència d’algunes fractures resultants de la tectònica terciària i per la gran massa de glaç del Quaternari Tret del petit sector del NW, que s’endinsa entre Noruega i Suècia…
Suècia

Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…