Resultats de la cerca

Construïda el 1474 per l’arquitecte florentí Giovannino de'Dolci per encàrrec del papa Sixt IV, fou destinada a la celebració dels conclaves La distribució de l’espai, cobert amb volta de canó rebaixat i llunetes, és extremament simple els murs són dividits horitzontalment en tres zones, la mitjana de les quals serveix de galeria, i, verticalment, en requadres separats per pilastres i per sis finestres a cada costat a la part alta Quant a la decoració, fou encomanada als pintors més destacats del quatre-cents toscà i d’Úmbria 1481-83, murs perimetrals Botticelli, Ghirlandaio, Pinturicchio,…

Catorzena altura del món, fou assolida el 1965 per una expedició de xinesos i tibetans

Nicolau V 1447-1455 n'encarregà un projecte —de creu llatina— a LB Alberti, i B Rossellino —restaurador de l’església de Sant Francesc a Assís— començà a erigir el nou cor La mort del papa féu suspendre l’obra, que, en gran part, fou destruïda Juli II 1503-13 n'encarregà un nou projecte —de planta central— a Bramante i en collocà la primera pedra 1506 L’obra fou continuada i retocada successivament pels arquitectes Rafael, Peruzzi, Sangallo i, finalment, per Miquel Àngel A la mort d’aquest 1564 hi mancava només la cúpula Al començament del segle XVI, sota Sixt V, fou novament…

 

La geografia Ultra el territori de la Ciutat del Vaticà, l’estat comprèn el Laterà, amb la basílica de Sant Joan del Laterà, i les basíliques de Santa Maria Major i Sant Pau Extramurs, a Roma, i el palau de Castel Gandolfo, als Castelli Romani Laci El petit territori, que té una forma aproximada de trapezi, és ondulat oscilla entre els 19 m a la plaça de Sant Pere i els 77,5 als jardins, i gairebé un terç de la superfície és edificat, especialment la part oriental Vista aèria de Sant Pere del Vaticà © Fototecacat Estat molt divers dels altres, per tal com la ciutadania és obtinguda en funció…

Malgrat ésser de la mateixa edat geològica de l’Himàlaia, certs autors el consideren exterior al conjunt estructural himalaià És al N del curs superior del Tgsanpo La seva altitud supera els 6 000 m El vessant S és bastant humit i boscós el vessant N, que mira cap a l’interior del Tibet, és més àrid

Neix al Tibet, a les glaceres de l’Himàlaia, amb el nom de Tsangpo, i avança en direcció oest-est, canvia sobtadament i es dirigeix cap al sud i entra a l’estat d’Assam, a l’Índia, on pren el nom de Dibāng, que, després de la confluència del Luhit, canvia pel Brahmaputra Travessa l’estat d’Assam en direcció nord-est - sud-oest i entra a Bangladesh on s’uneix amb el Ganges i desemboca al golf de Bengala formant un delta enorme 140000 km 2 Esdevé navegable a l’altura de Dibrugarh, a uns 1300 km de la desembocadura, fet que el converteix en una gran artèria comercial Té un cabal mitjà de 12000…

El 1865 li fou donat el nom pel qual és més conegut en memòria del topògraf britànic George Everest 1790-1866 Constitueix la part més elevada d’una regió muntanyenca on abunden els pics de més de 7000 m Localitzada en un sector de grans mantells de corriment, és formada en particular per les roques metamòrfiques del Primari i sedimentàries del Secundari Al vessant nord, particularment, hi ha grans glaceres que són origen de corrents fluvials El 1954 se li determinà una altitud de 8848 m després d’un mesurament dut a terme per l’Índia i assumit oficialment pel Nepal Tanmateix, el 1975…

Foren decorades per encàrrec de Juli II amb murals de Rafael Sanzio, que hagué de destruir murals precedents de Sodoma, Lotto, Piero della Francesca, Signorelli i d’altres, i només mantingué la pintura de la volta de l’estança de l’ Incendi Les estances són tres la de la Signatura començada a decorar el 1508, on sobresurt el fresc de l' Escola d’Atenes , la d’Heliodor 1512-14, amb el pretenebrista Alliberament de Sant Pere , i la de l’Incendi acabada de pintar el 1517, possiblement executada per deixebles Les Estances es caracteritzen per un vigor inusitat en Rafael

Fou escalat per primera vegada pels suïssos EReiss i FLuchsinger 1956