Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Vaticà

Estat
Estat sobirà situat dins la ciutat de Roma, a l’extrem occidental de l’àrea urbana, envoltat per una muralla, on hi ha la basílica de Sant Pere del Vaticà i la residència del papa i de la cúria romana.
La geografia Ultra el territori de la Ciutat del Vaticà, l’estat comprèn el Laterà, amb la basílica de Sant Joan del Laterà, i les basíliques de Santa Maria Major i Sant Pau Extramurs, a Roma, i el palau de Castel Gandolfo, als Castelli Romani Laci El petit territori, que té una forma aproximada de trapezi, és ondulat oscilla entre els 19 m a la plaça de Sant Pere i els 77,5 als jardins, i gairebé un terç de la superfície és edificat, especialment la part oriental Vista aèria de Sant Pere del Vaticà © Fototecacat Estat molt divers dels altres, per tal com la ciutadania és obtinguda en funció…
Capella Sixtina

Fragment dels frescos de de la Capella Sixtina, de Miquel Àngel
© Fototeca.cat-Corel
Capella
Edificació de planta rectangular que forma part del conjunt de Sant Pere del Vaticà.
Construïda el 1474 per l’arquitecte florentí Giovannino de'Dolci per encàrrec del papa Sixt IV, fou destinada a la celebració dels conclaves La distribució de l’espai, cobert amb volta de canó rebaixat i llunetes, és extremament simple els murs són dividits horitzontalment en tres zones, la mitjana de les quals serveix de galeria, i, verticalment, en requadres separats per pilastres i per sis finestres a cada costat a la part alta Quant a la decoració, fou encomanada als pintors més destacats del quatre-cents toscà i d’Úmbria 1481-83, murs perimetrals Botticelli, Ghirlandaio, Pinturicchio,…
Sant Pere del Vaticà

Plaça de Sant Pere del Vaticà
© Fototeca.cat-Corel
Basílica
La més gran de les quatre basíliques majors de Roma, construïda als segles XVI-XVII, en substitució de l’antiga basílica que Constantí erigí (segle IV) sobre la tomba de sant Pere, al Vaticà.
Nicolau V 1447-1455 n'encarregà un projecte —de creu llatina— a LB Alberti, i B Rossellino —restaurador de l’església de Sant Francesc a Assís— començà a erigir el nou cor La mort del papa féu suspendre l’obra, que, en gran part, fou destruïda Juli II 1503-13 n'encarregà un nou projecte —de planta central— a Bramante i en collocà la primera pedra 1506 L’obra fou continuada i retocada successivament pels arquitectes Rafael, Peruzzi, Sangallo i, finalment, per Miquel Àngel A la mort d’aquest 1564 hi mancava només la cúpula Al començament del segle XVI, sota Sixt V, fou novament canviat el…