Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
Kumano-nada
Mar
Mar de l’oceà Pacífic, a la costa meridional de l’illa de Honshū (Japó).
Tolna
Divisió administrativa
Megye d’Hongria.
La capital és Szekszárd 8 000h 1985
Szombathely
Ciutat
Capital del megye de Vas, Hongria.
Hi ha indústria metallúrgica i de maquinària, i és bisbat catòlic Anomenada Claudia Savaria pels romans, era capital de l’Alta Pannònia i fou destruïda pels huns el 445 conserva restes romanes i protocristianes Al s XI s’integrà al regne d’Hongria
Szolnok
Ciutat
Capital del megye homònim, a l’Alföld, Hongria, situada a la dreta del Tisza.
Té indústries del metall, del paper, de plàstics i tèxtils, i hi ha jaciments de petroli i de gas natural Centre d’ensenyament superior Conserva edificis barrocs i renaixentistes
Székesfehérvár
Ciutat
Capital del megye de Fejér, Hongria.
És un important nus de comunicacions vuit línies de ferrocarril, la qual cosa ha contribuït al seu desenvolupament industrial hi ha la principal fàbrica d’alumini d’Hongria Bisbat catòlic Sorgida en època romana Herculia en una cruïlla comercial i militar, i anomenada Alba Civitas a l’edat mitjana, fou capital del regne d’Hongria fins al s XIII Restà en poder dels turcs del 1543 al 1688 Rica en edificis barrocs, fou reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial
Szeged
Ciutat
Capital del megye de Csongrád i alhora districte urbà independent, Hongria, situada vora l’aiguabarreig del Maros i el Tisza.
Centre industrial fusta, metall, teixits i indústria alimentària Aeroport Universitat Antiga colònia romana, esmentada a l’edat mitjana com a factoria de fusta i de sal, restà del 1542 al 1686 en mans dels turcs Arrasada el 1879 per una crescuda del riu, fou reconstruïda prenent per model els plans de París La pau de Trianon 1920, per la qual Hongria hagué de cedir a Iugoslàvia una part de la seva comarca natural, incidí desfavorablement en el seu desenvolupament econòmic
Sopron
Ciutat
Ciutat del megye de Győr-Moson-Sopron, Hongria, prop de la frontera austríaca.
Antic centre de cultura, es convertí en una població industrial el 1920 tèxtils i maquinària Colònia romana Scarbantia al segle I, és coneguda des del 859 sota el seu nom germànic, i els seus habitants foren majoritàriament germànics fins al 1945-46 Conserva molts edificis medievals i renaixentistes