Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Baranya
Regió
Regió de l’Europa central, situada entre els monts Mecsek i els rius Danubi i Drava i repartida entre Hongria (megye de Baranya), Croàcia i Sèrbia.
Constitueix un massís granític molt degradat, cobert pel bosc Els recursos econòmics són l’agricultura cereals, vi, tabac i la mineria del carbó i d’urani Com a nuclis urbans hi destaquen Pécs i Mohács, a Hongria Baranya fou una de les regions d’Hongria que restaren gairebé despoblades després de la conquesta turca segle XV Des del segle XVI començà a ésser colonitzada per serbis, però el repoblament no es completà fins que, a partir del 1720, s’hi installaren colons croats, magiars i, sobretot, alemanys El tractat del Trianon 1920 atribuí l’extrem sud-est de Baranya a Iugoslàvia, i dins d’…
el Banat
Geografia històrica
Regió de l’Europa oriental estesa entre els Alps de Transsilvània (Romania), el Danubi i els rius Tisza (Hongria i Sèrbia) i Mureş (Hongria i Romania).
És una àrea de plantes fèrtils, essencialment agrícoles La part occidental, que prolonga l’agrera terra baixa hongaresa, malgrat que resta seca a l’estiu, produeix excellents collites de blat, moresc, tabac, cànem, verdura i fruita, combinades amb la cria de bestiar i la sericicultura i, en petits sectors, amb el conreu de l’arròs A l’est s’estén una àrea muntanyosa monts del Banat , amb vessants coberts pel bosc i amb dipòsits de mineral de ferro i de carbó, base d’una indústria siderúrgica i metallúrgica local El principal centre econòmic i cultural és Timişoara Romania Conté una gran…
llac Balaton
Llac
Llac d’Hongria, flanquejat al nord pels monts Bakony (690 km2, 14 km d’amplada mitjana).
És el llac més gran de l’Europa central Ocupa una fossa tectònica produïda durant el cicle alpí, i la seva profunditat mitjana és de 3 m Rep la majoria d’immissaris per la vora sud, i el Zala per l’oest L’aprofitament econòmic radica en la pesca i en les installacions balneàries de les muntanyes que l’envolten, que l’han convertit en un centre d’estiueig, especialment per als habitants de Budapest
Baja
Ciutat
Ciutat d’Hongria, al megyé de Bács-Kiskum, a la vora del Danubi.
Mercat agrícola i nucli industrial productes químics, tèxtils i maquinària, és un nus ferroviari i té port fluvial
Alföld
Pla
Nom donat a la plana d’Hongria que comprèn la major part del país, el N de Sèrbia i el N de Romania.
Enfonsat en el Terciari, fou una mar interior, que més tard recobrí una capa d’alluvions les arenes alternen amb argiles o amb terres negres procedents dels llims alluvials o de la descomposició de la vegetació La serralada dels Bakony el travessa obliquament al NW, separant el Kisalföld, petita plana occidental, del Nagy Magyar Alföld, gran plana que ocupa més de la meitat oriental d’Hongria El Danubi comunica les dues planes tot obrint-se pas al N de la serra de Pilis amb els seus afluents i especialment el Tisza, també de direcció N-S, drena la regió formant nombrosos meandres i sovint…
Ajka
Localitat
Vila d’Hongria, al vessant occidental de les muntanyes de Bakony (34 611 h [est 1988]).
Nou centre industrial que es desenvolupa ràpidament gràcies als importants jaciments de lignit central tèrmica i de bauxita indústria d’obtenció de l’alumini
Esztergom
Ciutat
Ciutat del megye de Komárom, Hongria, situada a la vora del Danubi, prop de la frontera amb Eslovàquia, a l’antic emplaçament romà de Solva.
Fou ocupada pels turcs des del 1542 fins al 1683 És la seu titular del primat d’Hongria la catedral, neoclàssica, fou començada el 1822 El Keresztény Múzeum conté, entre altres obres, l’única signada de Joan de Borgonya