Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
Sant Vicent de Llíria
Santuari
Santuari del municipi de Llíria (Camp de Túria), 3 km al N de la ciutat.
És un centre de peregrinatges ferrerians i d’aplecs comarcals Vicent Ferrer visità el lloc, i diu la tradició que hi feu brollar aigua de la font un any de gran secada La séquia de Sant Vicent condueix l’aigua per al regatge des d’aquest indret a una extensa partida dels termes de Llíria i Benissanó
Masia de l’Oliveral
Pedania del municipi de Riba-roja de Túria (Camp de Túria), localitzada al S del nucli urbà, al sector del Pla de Quart.
la Providència
Zona residencial del municipi de Bétera (Camp de Túria), al S del terme, sobre un promontori del mateix nom.
les Ventes de Vallbona
Barri
Barri de la vila de la Pobla de Vallbona (Camp de Túria), al NE del nucli urbà, al llarg de la carretera de València a Ademús.
La seva església és dedicada a la Trinitat L’ermita de Sant Sebastià és d’origen medieval
pla dels Xurros
Plana estesa a l’esquerra del Túria, abans de la seva confluència amb la rambla Castellarda, dins el municipi de Benaguasil (Camp de Túria), al límit amb el de Pedralba (Serrans), ja de llengua castellana.
Torres
Despoblat
Despoblat de l’antic terme d’Olocau (Camp de Túria), que fou atorgat a Marines (Camp de Túria) en erigir-se aquesta parròquia; era ja abandonat el 1574.
la Torre de Portaceli
Masia
Masia i antiga granja de la cartoixa de Portaceli, dins l’actual municipi de Serra de Portaceli (Camp de Túria).
És coneguda pels seus vins i olis Els edificis són dels s XIV i XV i conserva perfectament un celler gòtic
la Torre de Bava
Caseria
Caseria del municipi de l’Eliana (Camp de Túria), a l’W del poble.
València la Vella
Nom donat a un indret del terme de Riba-roja de Túria (Camp de Túria) on foren descobertes restes d’època romana.
Des del s XVI hom ha cregut que corresponia al lloc de la suposada ciutat de Pallantia
Vilamarxant
Vilamarxant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Túria, al límit amb els Serrans i amb la Foia de Bunyol, al sector dels pobles castell.
El terme s’estén en la seva major part a la dreta del Túria, i és accidentat al S per una sèrie de turons les Rodanes la Rodana Gran, 345 m alt la Rodana del Pic, 321 m la Rodana Parda, 237 m, on es localitza el bosc unes 1 000 ha i el matollar Predominen els conreus de secà, dedicats sobretot a la vinya, i també a arbres fruiters albercoquers, oliveres, garrofers i ametllers El regadiu, a la zona pròxima al Túria, ocupa unes 500 ha, ampliades darrerament amb aigua de pous l’horta produeix cebes, blat de moro, hortalisses i tarongers Hi ha una important cooperativa hortofrutícola d’àmbit…