Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Bétera

Municipi
Municipi del Camp de Túria, a la vora del barranc de Carraixet; el terme és pla en la seva major part, especialment a l’est (pla d’Andanes).
Els pasturatges són arrendats per al bestiar transhumant procedent de les serres d’Albarrasí El regadiu tarongers, hortalisses aprofita principalment l’aigua del subsol, a més de la del barranc de Carraixet l’horta, important, enllaça amb la de València a través del terme de Montcada de l’Horta Al secà hi ha cereals, vinya, garrofers i ametllers La terra de conreu, bastant repartida, és explotada directament pels propietaris La indústria ha tingut una certa expansió construcció i ceràmica La vila 11893 h agl 2006, beterans 92 m alt, a la vora del barranc de Carraixet, és d’origen …
baronia de Bétera
Història
Jurisdicció feudal que comprenia el lloc de Bétera (Camp de Túria), vinculada el 1329 per Ramon de Rocafull de Boïl.
Passà als marquesos de Dosaigües
barranc del Cirer
Barranc
Afluent, per l’esquerra, del barranc de Carraixet (Camp de Túria).
Neix a la serra Calderona, dins el terme de Serra, i desguassa al seu collector dins el Bétera
barranc de Carraixet
Barranc
Curs d’aigua del sector central del País Valencià, estès entre l’alineació de crestes del coll de l’Àliga (878 m), dins el terme de Gàtova (Camp de Túria), i la mar, on desemboca dins el d’Alboraia (Horta del Nord).
El seu curs, intermitent i torrencial, pren la direcció nord-sud als termes del Camp de Túria de Marines, Olocau i Bétera, on canvia en direcció sud-est, i rep, per l’esquerra, i provinents de la serra de la Calderona, els barrancs de l’Olla i de Pedralbilla als dos primers i de Portaceli i de Nàquera al darrer passa pels termes de Montcada, Alfara del Patriarca, ja dins l’Horta, limita el de València per l’est i entra al d’Alboraia
Bufilla
Despoblat
Despoblat del municipi de Bétera (Camp de Túria).
El 1237 fou donat al comanador d’Alcanyís Només en resta una torre, arruïnada
el Camp de Túria

Comarca del País Valencià, a la regió de València.
La geografia Cap de comarca, Llíria Situada a la conca mitjana del Túria, entre les serralades interiors serralada de Portaceli, amb els Rebalsadors, 798 m, al NE, i les Ombries, 881 m, al NW i una de les planes constaneres del País Valencià l’Horta de València pel S i per l’W, els límits amb la Foia de Bunyol i els Serrans marquen el canvi lingüístic al castellà És drenada pel barranc de Carraixet i els seus diversos emissaris aquesta darrera conca és gairebé tota inclosa, en el seu curs alt i mitjà, dins la comarca El Camp comprèn tres unitats bastant diferenciades els pobles castell…
mas d’Aguirre
Masia
Antiga masia de Bétera (Camp de Túria), situada prop de la vila.
Josep Aguirre i Matiol , que en fou propietari, la convertí en un lloc de reunió dels escriptors de la Renaixença al País Valencià entre d’altres, hi feu estades Vicent Wenceslau Querol, que hi morí Fou anomenada la Caseta Blanca
Benaguasil

Municipi
Municipi del Camp de Túria, a l’esquerra del Túria.
El terme està dividit en una part muntanyosa i una part d’horta El regadiu, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia Major, ocupa 816 ha cebes, blat de moro, carxofes i taronges, amb tendència a augmentar El secà ocupa unes 1000 ha garrofers, oliveres, ametllers i erms Les terres de conreu, molt repartides, són explotades majoritàriament per llurs propietaris Hi ha una comunitat de regants i una cooperativa agrícola Disposa de petites indústries diversificades paper, tèxtil, construcció i una gran fàbrica de confecció La població, que augmentà en un 38% entre el 1900 i el 1950…
Sanatori Psiquiàtric Provincial del Pare Jofré
Medicina
Manicomi de la diputació provincial de València, instal·lat a Bétera (Camp de Túria) des del 1972.
És l’antic Hospital dels Folls creat el 1409, que fou traslladat el 1866 a l’antic convent de Santa Maria de Jesús de la ciutat de València
mas d’Arnal
Masia
Caseria
Masia i caseria del municipi de Bétera (Camp de Túria), prop de Nàquera (32 h [1981]).
Gran explotació tarongera