Bétera

Municipi del Camp de Túria, a la vora del barranc de Carraixet; el terme és pla en la seva major part, especialment a l’est (pla d’Andanes).

Els pasturatges són arrendats per al bestiar transhumant procedent de les serres d’Albarrasí. El regadiu (tarongers, hortalisses) aprofita principalment l’aigua del subsol, a més de la del barranc de Carraixet; l’horta, important, enllaça amb la de València a través del terme de Montcada de l’Horta. Al secà hi ha cereals, vinya, garrofers i ametllers. La terra de conreu, bastant repartida, és explotada directament pels propietaris. La indústria ha tingut una certa expansió (construcció i ceràmica).

La vila (11.893 h agl [2006], beterans; 92 m alt.), a la vora del barranc de Carraixet, és d’origen islàmic. Lloc de moriscs, era habitat per 170 famílies el 1609. Des de la conquesta cristiana (1237) pertangué a l’orde de Calatrava (el qual hi creà la comanda de Bétera) i a la segona meitat del segle XIV la jurisdicció inferior passà a Ramon Boïl i de La Scala i als seus descendents, i posteriorment al marquesat de Dosaigües. L’església parroquial és dedicada a la Puríssima Concepció.

Dins el terme hi ha el despoblat de Bufilla, les caseries de les Mallades, on el 1940 es creà el campament militar Jaume I, que l’any 2003 fou reconvertit en base militar de l’OTAN), el mas d’Arnal, el mas de la Providència, el mas d’en Conill o del Baró, el mas d’Aguirre i el mas de la Carruana.