Resultats de la cerca

Situat a la perifèria oriental de Birmingham, es formà l’any 1961 per l’aglomeració de Smethwick del comtat de Stafford i d’algunes zones de Hallsowen del comtat de Worcester

Al llarg dels segles ha sofert nombroses transformacions Actualment és un dels parcs més concorreguts de la ciutat per l’atractiu que suposen les seves grans extensions de gespa, aigua i zones arbrades

Formada per la fusió dels nuclis d’Ilford, Wanstead i Woodford, comprèn també la part nord de Dagenham i el S de Chigwell Principalment residencial, amb extenses zones verdes, té indústria de material fotogràfic i metallúrgica lleugera

S'estén al S de Londres, entre els comtats de Kent, Surrey i Sussex, i és constituïda per una depressió entre els turons de les Downs del Nord i les Downs del Sud A les zones més altes abunden els boscs, i a les terres més fèrtils hi ha una forta especialització agrícola, amb conreus de fruiters, llegums i hortalisses

És situada als darrers contraforts dels Penins, a la confluència del Don conca de l’Ouse amb el Sheaf Els propers jaciments de carbó i de mineral de ferro, juntament amb l’abundància d’energia hidràulica, hi han impulsat des de temps antic el desenvolupament de la metallúrgia Són famoses les indústries d’eines de tall Altres sectors industrials representats són l’alimentari i la foneria El nucli antic s’estén a la vora dreta del Don, mentre que a l’E, N i S s’han estès les àrees suburbanes industrials i a l’W els barris residencials entre zones verdes Centre d’ensenyament superior

Comprèn les valls altes dels rius de la Sénia i del Tastavins, i és formada per les darreres serralades ibèriques serra de les Albardes, el Montnegrell, serra de Sant Cristòfol, tossal d’en Canader 1 393 m alt, que superen els 1 300 m Són muntanyes generalment cretàcies i liàsiques, orientades en direcció SW-NE Les aigües del vessant nord-occidental pertanyen a la conca de l’Ebre a través del Tastavins les del vessant sud-oriental arriben directament a la Mediterrània pel riu de la Sénia Les precipitacions anuals sobrepasen els 600 mm, i són superiors a les zones altes Aquest fet…

Cal distingir-hi tres zones geogràfiques i econòmiques la més interior i elevada, on encara arriben els darrers contraforts de la serra del Desert de les Palmes turó de les Maleses, 239 m alt el raiguer i els alluvions quaternaris i el sector litoral de torberes i aiguamolls el pantà del Prat, prolongació cap al N dels estanys del pla d’Albalat L’agricultura hi ha experimentat una transformació radical des de mitjan s XX hom ha abandonat els bancals de muntanya, els garrofers del secà pla han estat substituïts per ametllers i tarongers, i el regadiu ha ocupat una gran part de les…

La geografia Cap de comarca, Vinaròs Ocupa l’angle nord-est del País Valencià el seu límit septentrional és el riu de la Sénia, línia divisòria amb el Principat al sud, la rambla de les Coves la separa de la Plana Alta aquesta mateixa rambla i l’anticlinal de Vallibona la separen, respectivament, de l’Alt Maestrat i dels Ports La plana costanera o plana de Vinaròs és formada per materials sedimentaris quaternaris, i la zona interior, per materials cretacis, sobretot calcaris, que es presenten en plecs a la Tinença de Benifassà i en blocs fallats a la resta entre aquests blocs apareixen…

La geografia Situada a les ribes del Tàmesi, el nucli primitiu sorgí en el punt de coincidència de les influències marítimes i terrestres La ciutat s’assenta sobre una conca de roques argiloses eocèniques travessades pel curs inferior del Tàmesi, per dessota de les quals es troba la creta blanca que aflora en els Downs, al Sud, i en els Chiltern Hills, al NW Antigament el llit fluvial es dividia, en alguns llocs, en diversos braços, que circumdaven illes baixes, de sorra i argila, que encara conserven els noms Chelsea, Battersea, Thorney i Bermondsey El clima de Londres és bastant uniforme i…

Se situa entre el riu de la Sénia on hi ha la torre del Sòl-de-riu, límit amb el Montsià i el barranc de Surrac o rambla d’Aiguaoliva, límit amb Benicarló a ponent, el camí de la Ratlla el limita amb el terme de Sant Jordi del Maestrat Els terrenys són formats principalment pel raiguer de l’extrem oriental de les serralades ibèriques, que segueixen línies tectòniques encara dominades pel Montsià de NE a SW es destaquen enmig d’aquesta plana costanera, dita plana de Vinaròs estesa, pel S, fins a Peníscola i la serra Grossa d’Irta, el puig de la Misericòrdia on s’alça el santuari de Sant…