Resultats de la cerca

Al segle XVI hi havia en aquest indret una ermita de Sant Antoni el 1584 aquesta ermita fou convertida en santuari marià pels jurats de la vila i, posteriorment, fou refet l’edifici

El sector septentrional forma part del pla de la Sénia i és drenat pel riu Cérvol Hi ha 1 400 ha de terrenys muntanyencs improductius el 75% del terme 4 580 ha és cobert per conreus de secà oliveres, vinya, ametllers i cereals al regadiu hi ha 32 ha, dedicades a hortalisses Hi ha algunes indústries de ceràmica tradicional càntirs i gerres, amb característiques digitacions de manganès, bòbiles i fàbriques de gèneres de punt i confecció El 44% de la població activa treballa en el sector primari, el 42% en la indústria i en la construcció i el 13,5% en el sector de serveis La vila 1…

El terreny és molt accidentat serres de Sant Cristòfol i de les Albardes 1 311 m al sector septentrional, i penya de l’Àguila 1 246 m al límit oriental Més de la meitat del terme és format per terres improductives El bosc, principalment pinedes, ocupa unes 800 ha L’agricultura, totalment de secà, es limita al conreu de blat i de patates Hi ha mines de lignit i d’hulla, l’explotació de les quals ha estat abandonada El poble 12 h 2006, castellencs 1 134 m és sobre una petita elevació l’església parroquial és dedicada a sant Llorenç Als afores hi ha el santuari de Sant Cristòfol…

La imatge fou traslladada a l’església parroquial

El terme és drenat, a més, per diversos barrancs de Sant Mateu, de la Garrofa, afluents de la rambla de Cervera, i pel de la Garrotxa, de la rambla d’Alcalà El terreny és abrupte, i més de la meitat del terme és improductiu, cobert de pasturatges aprofitats pel bestiar cabrum 1500 caps Els conreus de secà 4000 ha són gairebé exclusius i dedicats a garrofers, oliveres, ametllers i vinya la terra és explotada directament pels propietaris Hi són abundants les pedreres de marbre, amb diverses varietats Vista de la vila de Cervera del Maestrat al voltant de l'església parroquial © CIC…

La part septentrional és ocupada per la vall del barranc de la Barcella, afluent del riu Cérvol, separada de la resta del terme que drena la rambla de Cervera pel massís muntanyós de la roca de la Barcella i de la mola del Murar El 65% de la superfície és de muntanya improductiva Hi ha 580 ha de pinedes i alzinars i 2280 ha de conreus de secà cereals, vinya, oliveres i ametllers L’horta ocupa 22 ha Hi ha 577 ha treballades en règim de parceria El 36% de la població activa treballa en l’agricultura i el 38% en la indústria Plaça de l'ajuntament de Xert © CIC-Moià La vila 839 h agl…

Cal distingir-hi tres zones geogràfiques i econòmiques la més interior i elevada, on encara arriben els darrers contraforts de la serra del Desert de les Palmes turó de les Maleses, 239 m alt el raiguer i els alluvions quaternaris i el sector litoral de torberes i aiguamolls el pantà del Prat, prolongació cap al N dels estanys del pla d’Albalat L’agricultura hi ha experimentat una transformació radical des de mitjan s XX hom ha abandonat els bancals de muntanya, els garrofers del secà pla han estat substituïts per ametllers i tarongers, i el regadiu ha ocupat una gran part de les terres…

És un notable edifici, amb elements gòtics i renaixentistes iniciat el 1439, fou consagrat el 1521, edificat a l’indret d’una font on la tradició situa la troballa de la imatge forma un conjunt d’església —amb un atri i un pati claustral—, hostatgeria i casa del capellà Al camí des de la vila hi ha set creus els Set Dolors de la Mare de Déu esculpides Hom hi celebra nombrosos aplecs de tots els pobles de la comarca

L’actual edifici, decorat amb ceràmiques de l’Alcora, fou bastit sobre un d’anterior, pel governador Sancho Echevarría, en 1708-14