Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
sa Roqueta
Illa
Nom que els habitants de les Illes Balears donen a la respectiva illa natal.
Antsiranana
Divisió administrativa
Província de Madagascar.
La capital és Antsiranana 43 000 h 1977
Antsirabé
Ciutat
Ciutat de Madagascar, a la província d’Antananarivo, a l’altiplà interior (78 941 h [1975]).
És un centre administratiu i econòmic d’un territori de bons sòls volcànics arròs, fruita tropical, tabac, cotó, cacauets, amb indústries derivades de l’agricultura cerveseries, elaboració de tabac, teixits Estació termal i d’estiueig Hi ha jaciments importants de pegmatites Aeroport
Antananarivo
Ciutat
Capital de Madagascar, i de la província homònima, situada a l’altiplà d’Imerina, a 1 400 m alt..
Centre administratiu i cultural, té universitat Aeroport Indústria relacionada amb els productes agrícoles, tèxtil i automobilística
Antalaha
Ciutat
Ciutat de Madagascar, a la província de Tamatave, port de la costa nord-est de l’illa (17 029 h [1984]).
Centre agrícola cafè, pebre, arròs la principal activitat econòmica de la població és la preparació i exportació de vainilla 50% de la producció mundial Aeroport
cap d’Ambre
Cap
Cap de l’illa de Madagascar, a l’extrem septentrional, constituït per un massís basàltic.
gran priorat de Catalunya
Priorat
Monestir
Priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem creat el 1319 com a escissió de l’antiga castellania d'Amposta, després de la incorporació de part de les cases de l’extingit orde del Temple a la corona catalanoaragonesa.
Comprenia les cases hospitaleres del Principat de Catalunya, excloses les de la dreta de l’Ebre, i les del regne de Mallorca i comtats de Rosselló i de Cerdanya Els grans priors solien habitar a Barcelona i reberen com a dotació, a mitjan s XVI, quatre cambres priorals les comandes de Barberà, Corbins i Gardeny i les cases antigues de Lleida Les comandes rosselloneses es mantingueren, després del tractat dels Pirineus, sota la jurisdicció dels grans priors de Catalunya fins a la Revolució Francesa el català fou llengua oficial del gran priorat fins a la seva extinció, esdevinguda lentament a…
capitania general de Mallorca
Militar
Demarcació militar, que comprenia el conjunt de les Illes Balears, que prengué, a mitjan segle XIX, el nom de la capitania general de Balears
.
Sorgí com a demarcació exclusivament militar a la fi de l’Antic Règim, el 1833, en separar dels capitans generals l’administració civil de les noves províncies
Mallorca
Popularment i per contraposició al Principat i al País Valencià, les Illes Balears.