Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
Principats Danubians
Geografia històrica
Nom atorgat al s XIX a Valàquia i Moldàvia.
La denominació aparegué al congrés de París 1856, en què Moldàvia i Valàquia foren reintegrades a l’imperi turc, gaudint, però, d’una gran autonomia El 1858 la conferència de París acceptà el nom oficial de Principats Units de Moldàvia i Valàquia El 1859 Alexandre Cuza fou elegit príncep d’ambdós territoris, i al desembre del 1861 la fusió dels dos principats originà el nou estat de Romania
Dàcia
Geografia històrica
Província romana constituïda l’any 107, després de la destrucció del regne dels dacis.
L’antic nom romà designa aproximadament l’àrea de la moderna Romania, bé que el regne dels dacis ocupà, a més, terres al sud del Danubi i al nord dels Carpats, i que la província romana tingué una extensió més àmplia en alguns períodes Trajà sotmeté els dacis al poder de Roma i convertí la Transsilvània i la Valàquia en província romana 107 els límits eren el Dnièster, el Tisza, el Danubi inferior i la mar Negra Durant la dominació romana la Dàcia restà separada de la província de la Mèsia pel Danubi i fruí de prosperitat per l’explotació de la terra i de les mines d’or i de sal Adrià la…
Cubango
Riu
Riu de l’Àfrica austral (~1 300 km).
Neix a l’altiplà de Bié, Angola, i flueix en direcció NW-SE Rep, per l’esquerra, el riu Cuito, i fa de frontera entre Angola i Namíbia Desguassa a Botswana, a la conca endorreica de l’Okavango, del qual pren el nom el seu curs inferior
Kunene
Riu
Riu d’Angola, fronterer, en el seu curs inferior, amb el territori de Namíbia (1.000 km).
Neix a l’altiplà de Bié i desemboca a l’Atlàntic, prop del qual corre al llarg d’una estreta vall formant cascades
Namíbia

Estat
Estat del sud-oest d’Àfrica, limitat amb l’oceà Atlàntic a l’W, amb Angola i Zàmbia al N, amb Botswana a l’E i amb la República de Sud-àfrica a l’E i el S; la capital és Windhoek.
La geografia física Travessat pel tròpic, el país és situat quasi completament a la zona àrida Entre uns 50 a 160 km cap a l’interior, una llarga cinglera cau parallelament a la plana litoral del Namib des de les terres altes de l’interior inclinades suaument vers la depressió del Kalahari De N a S, hom distingeix tres zones fisiogràfiques la zona desèrtica del Namib, que comprèn un 15% de la superfície total del país, l’altiplà central i el marge occidental de la depressió del Kalahari L’altiplà central és situat entre els 1000 i els 2000 m d’altitud, té grans planes ondulades i algunes…
el Namib

Vista del Namib
© Fototeca.cat-Corel
Desert
Zona desèrtica que s’estén al llarg de la costa de Namíbia i situada al peu dels altiplans interiors d’Ovamboland, Damaraland i Namaqualand.
Té una llargada de 1 300 km i una amplada que oscilla entre 50 i 100 km Extremament àrida, les precipitacions són de l’ordre de 50 mm anuals i la vegetació hi és molt escassa Hi ha importants jaciments de diamants
Namaqualand
Regió
Regió de l’Àfrica sud-occidental, dividida, pel riu Orange, entre la Little Namaqualand, al NW de Sud-àfrica, i la Great Namaqualand, al S de Namíbia.
Habitada pels names uns 49000 individus, l’economia es basa en la ramaderia i en l’explotació d’importants jaciments miners
Moldàvia
Regió
Regió de l’E d’Europa, dividida entre Romania i l’estat de Moldàvia.
És limitada pels Carpats Orientals a l’W, Ucraïna al N i a l’E i el curs inferior del riu Siret i Ucraïna al S
Ovamboland
Geografia històrica
Antic bantustan de Namíbia, situat al N del país a la frontera amb Angola.
La capital era Ondangua Habitat pels ovambos, fou el primer bantustan a l’Àfrica del Sud-oest, el segon més extens, i el més nombrós Fou dissolt el 1989