Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
canal de Sant Jordi
Canal marí
Braç de mar entre Gal·les i Irlanda, i entre la mar d’Irlanda al N i l’oceà Atlàntic al S.
Té una amplada de 80 a 150 km
Ros Comáin
Divisió administrativa
Comtat d’Irlanda, a la província de Connacht.
La capital és Ros Comáin 1 673 h 1981
Panticapèon
Geografia històrica
Antiga colònia grega de Crimea (a l’actual Kerc’) fundada probablement per colons milesis al sVI aC, en territori habitat pels escites.
Adquirí una gran importància, gràcies al comerç de grans
Port Láirge
Divisió administrativa
Comtat d’Irlanda, al Munster.
La capital és Port Láirge 38 473 h 1981
An-Gaillimh
Divisió administrativa
Comtat d’Irlanda, al Connacht.
La capital és An-Gaillimh 37 835 h 1981
Crimea
Vista de la ciutat balneària de Koreiz (Crimea)
© Sergio Hoffmann
Territori no independent
República autònoma d’Ucraïna a la península de Crimea; la capital és Symferopil’.
La geografia Vorejada per la mar Negra i la d’Asov, és unida a la resta del territori per la península de Perekop Hom hi distingeix tres regions al nord i al centre, una plana oberta per l’estepa àrida, dedicada a l’agricultura i regada, de clima fred, temperat per la proximitat de la mar, amb la península de Kerč’ a l’est al sud, i seguint la línia de la costa, una serralada de plegament alpí, les muntanyes de Crimea 1548 m al Roman-Koš, constituïdes per tres cadenes paralleles que formen part d’un anticlinal molt dissimètric, i, finalment, una faixa costanera estreta, arrecerada dels vents…
Corcaigh
Divisió administrativa
Comtat d’Irlanda, al Munster.
La capital és Corcaigh
An Cabhán
Divisió administrativa
Comtat d’Irlanda, a l’Ulster.
La capital és An Cabhán 3 240 h 1981
Eoghain
Península
Península del nord del comtat de Dún na nGall, Irlanda, vorejada pel loch Súilighe a l’oest i el Lough Foyle a l’est.
És escassament poblada 3000 h est 1980 El pic més alt és el Sliabh Sneachta 615 m El cap de Málainn és el punt més septentrional d’Irlanda
An Clár
Divisió administrativa
Comtat d’Irlanda, al Munster.
La capital és Inis 6 223 h 1981