Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Sevan
Llac
Llac muntanyós d’Armènia, el més gran del Caucas, situat a 1 903 m d’altitud, a l’altiplà armeni.
Té una superfície de 1 360 km 2 i una profunditat mitjana de 28,5 m amb una màxima de 83 m Hi neix el riu Razdan, molt aprofitat per a la producció d’electricitat Hom ha construït el túnel Arpa-Sevan, per al transvasament de les aigües del riu Arpa
Vanadzor
Ciutat
Ciutat d’Armènia, al N de Yerevan.
Nucli d’indústria química adobs minerals, fibres sintètiques Institut pedagògic i diversos centres especials d’ensenyament tècnic Centre turístic, amb balnearis i cases de repòs El 1988 part de la ciutat fou destruïda per un terratrèmol Anomenada tradicionalment Karaklis, el 1935 rebé el nom de Kirovakan Després de la independència d’Armènia 1991 hom li donà el nom actual
Armènia Major
Geografia històrica
Nom amb el qual fou coneguda en l’antiguitat la part d’ Armènia
a l’est de l’Eufrates, el nucli de la qual fou el regne fundat per Artàxies el 189 aC, a la vall de l’Araxes.
Armènia

Estat
Estat asiàtic de la part nord-est de l’altiplà d’Armènia, entre el Petit Caucas i l’Araxes; limitada al N per Geòrgia, a l’E per l’Azerbaidjan, al SW per Turquia i al SE per l’Iran; la capital és Yerevan.
La geografia física Des d’un punt de vista morfològic és una àrea muntanyosa amb altituds sempre per damunt dels 1000 m, el punt més elevat de la qual és el volcà apagat Aragac 4095 m i on no són rars els terratrèmols El clima hi és continental, amb hiverns freds -3 °C de mitjana al gener a Yerevan i estius calorosos 25 °C a l’agost i secs la pluviositat hi és escassa, uns 450 mm anuals Quant a la hidrografia, el país pertany en la seva gran part a la conca de l’Araxes, el qual forma la frontera d’Armènia amb Turquia i l’Iran el llac Sevan 1400 km 2 comunica amb l’Araxes per mitjà del Razdan…
el Xúquer
el Xúquer al seu pas per Cofrents
© Fototeca.cat
Riu
Riu del País Valencià, que neix a Ojuelos de Valdeminguete, prop del Cerro de San Felipe, a 1.506 m alt., als Montes Universales, a Castella (Conca), i desguassa a la Mediterrània a l’altura de Cullera (Ribera Baixa).
Amb una conca de 22100 km 2 , una llargària de 535 km i un cabal mitjà de 60 m 3 /s, és el riu més gran del País Valencià La seva capçalera es limita als Montes Universales i a la Serranía de Conca, que és compartida pel Cabriol, potent afluent seu per l’esquerra Tots aquests relleus formen part de la branca ponentina o castellana de la Serralada Ibèrica Els seus plecs, d’orientació NW-SE i plasmats en alternances de calcàries, margues i argiles del Secundari, condicionen la direcció general del riu en el seu tram inicial, igual com la del Valdemeca i la del Cabriol A la Serranía aquestes…
Urartu
Geografia històrica
Antic país de l’Orient Mitjà, situat al N d’Assíria i centrat entorn del llac Van (Turquia).
En el moment de la seva màxima expansió comprenia també el llac Urmia o Reza'iyeh Iran i el Sevan Armenia soviètica Hom ha assenyalat una sèrie de semblances en el camp lingüístic, religiós i onomàstic entre els hurrites i els urartis, els quals apareixen per primera vegada a les fonts assíries, quan SalmanassarI vencé Uruatri 1274 aC Molt temps després, el país era conegut com a Nairi, un dels reis del qual, Aramu o Arramu, fou vençut per Salmanassar III 858-825 aC Aquesta derrota, que significà la destrucció de la capital, Arzašku, esperonà, sembla, l’aparició d’una nova dinastia, fundada…
Transcaucàsia
Regió
Part meridional de la Caucàsia, al S del Gran Caucas, que comprèn les repúbliques d’Armènia, Geòrgia i l’Azerbaidjan.
Araxes
Riu
Riu de la regió del Caucas, fronterer entre Turquia, l’Iran, l’Azerbaidjan i Armènia (994 km).
Neix a Turquia, amb el nom d’Aras, i el seu curs és interromput per nombrosos salts i aprofitat per a la irrigació, sobretot a partir de Sabirabad, on s’ajunta amb el Kura i rega una plana eminentment agrícola cotó, arròs Desemboca a la mar Càspia formant delta
Aragac
Massís
Massís volcànic del Petit Caucas, a Armènia, a l’W del llac Sevan.
Els seus vessants, recoberts d’andesites, obsidianes i pedra tosca, tenen nombroses fonts termals El massís culmina als 4 095 m
serra d’Alèdua
Serra
Alineacions muntanyoses terciàries que s’estenen des del límit entre la província castellana de Conca i les comarques de la Plana d’Utiel i dels Serrans, fins a la Foia de Bunyol i la Ribera Alta.
Paralleles al marge esquerre del Túria divideixen les aigües d’aquest riu de les del Magre, a la vegada que assenyalen les divisòries entre la Plana d’Utiel i els Serrans municipis de Benaixeve, Xelva, Loriguilla i Xera La major part de les elevacions són veritables moles El pic Rope 1 136 m alt, el pic de Cinco Pinos 1 171 m i la talaia de Xelva 1 160 m són les altures més considerables de la comarca