Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
Puerto Rico

Vista del castell de San Felipe del Morro, des de la badia de San Juan (Puerto Rico)
Territori no independent
Estat de les Antilles, associat als EUA, situat uns 80 km a l’E de la Hispaniola i constituït per l’illa homònima i les illes Vieques, Culebra, Mona i d’altres de més petites; la capital és San Juan.
La geografia L’illa de Puerto Rico 8897 km 2 té una forma allargada i una extensió màxima de 179 km d’E a W i 58 km de N a S El 71% de la superfície de l’illa és de terres altes, marca el relleu una serralada central que la travessa d’W a E i culmina al Cerro Punta 1333 m A la zona muntanyosa, petites conques deprimides Caguaz, Cayey i Coamo ofereixen bones terres agrícoles Els rius són nombrosos però estacionals Clima tropical, càlid i humit, especialment al N i l’E, que rep la influència dels alisis La població té la ciutadania nord-americana, però sense dret a vot en les eleccions és…
San Juan
Ciutat
Capital de Puerto Rico.
Situada al NE de l’illa, la ciutat primitiva és emplaçada en una petita illa corallífera, unida per diversos ponts a la costa interior, per la qual s’estén la ciutat moderna, en creixement constant Ciutat turística, s’hi troba molt desenvolupada la indústria hotelera Es destaca per la seva activitat comercial, i el seu port és un dels més importants de les Antilles Refineria de petroli, indústria tèxtil, de tabacs i alimentària Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universidad de Puerto Rico, fundada el 1966, i Inter-American University of Puerto Rico, el 1912 Arquebisbat…
Río Piedras
Ciutat
Ciutat de Puerto Rico, incorporada des del 1951 a la capital, San Juan
.
Refineries de petroli, indústries químiques, papereres, tèxtils, refineries de sucre i manufactures de tabac Universitat
Cordillera Central
Serralada
Serralada de Puerto Rico, al sud de l’illa, que culmina al Cerro de Punta (1 338 m).
Caguas
Ciutat
Ciutat de Puerto Rico, a la part oriental del país.
Situada a la vall de Caguas , la vall interior més gran de Puerto Rico Tractament industrial de la canya de sucre i el tabac
Arecibo
Ciutat
Ciutat de Puerto Rico, a la plana al·luvial de la desembocadura del riu Arecibo
(86 766 h [1980]).
Nucli agrícola cafè, tabac, fruites, canya de sucre, industrial refineries de sucre, destilleries de rom, fàbriques de pasta de paper, mobles, plàstic i nus de comunicacions
Las Alpujarras

Las Alpujarras, a la província de Granada
Jose Luis RDS (CC BY-NC 2.0)
Comarca d’Andalusia cavalcada entre les províncies de Granada i d’Almeria.
És una llarga depressió sinclinal longitudinal entre la Sierra Nevada al N i les serres de Contraviesa i Gádor al S Drenada pels rius Andarax, Guadalfeo i l’Adra, que davalla cap a la Mediterrània De relleu molt muntanyós, amb potents estrats calcaris, ha estat sempre un país molt tancat, refugi de poblacions al segle XVIII hi fou feta una colonització agrícola vinya, oliveres, ametllers, i al segle XX hom hi obrí carreteres i camins Als vessants hom ha fet feixes de conreu cereals, vinya, oliveres, hortalisses, arbres fruiters La ramaderia ovelles ha sofert un retrocés en benefici de la…
la Via Augusta

L’arc de Berà, elevat sobre la Via Augusta
calafellvalo (CC BY-NC 2.0)
Via romana
Nom que prengué durant l’Imperi la carretera romana que enllaçava Roma amb la zona de l’estret de Gibraltar (Cadis).
En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró, Baetulo…
Reserva de la Biosfera Intercontinental de la Mediterrània
Espai natural
Reserva de la biosfera declarada per la UNESCO el 2006, amb l’objectiu de promoure un desenvolupament sostenible en una àrea biogeogràficament mediterrània situada al sud d’Andalusia i al nord del Marroc.
Comprèn una superfície aproximada d’un milió d’hectàrees entre les dues ribes, la majoria en zona marina, un territori repartit entre les províncies marroquines de Tetuan, Chefchaouen, Tànger i Larraix, i les de l’Estat espanyol de Màlaga i Cadis, a les serres de las Nieves i Grazalema Del patrimoni natural, destaquen la diversitat de la vegetació mediterrània, amb una importància especial de les suredes, els alzinars i les rouredes, les comunitats de dunes i maresmes, i el valor de conservació de l’espècie d’avet Abies pinsapo , endèmica de la zona
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina