Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Sud-àfrica
Regió
Terme geogràfic referit a la part meridional del continent africà, que generalment comprèn els territoris de Botswana, Lesotho, Namíbia, Eswatini, la República de Sud-àfrica i Zimbàbue.
Ovamboland
Geografia històrica
Antic bantustan de Namíbia, situat al N del país a la frontera amb Angola.
La capital era Ondangua Habitat pels ovambos, fou el primer bantustan a l’Àfrica del Sud-oest, el segon més extens, i el més nombrós Fou dissolt el 1989
Orange
Riu
Riu de l’Àfrica meridional (1 860 km de longitud; 960 000 km2 de conca).
Neix a les muntanyes Draken, a 3 160 m d’altitud, i desguassa a l’Atlàntic, després de travessar Sud-àfrica en direcció est-oest En el seu curs travessa també Lesotho, i marca el límit meridional d’Orange i la frontera amb Namíbia, per on passa molt encaixat cascades d’Augrabies, 146 i 43 m De règim molt irregular i no navegable, té com a principal afluent el Vaal
Namíbia

Estat
Estat del sud-oest d’Àfrica, limitat amb l’oceà Atlàntic a l’W, amb Angola i Zàmbia al N, amb Botswana a l’E i amb la República de Sud-àfrica a l’E i el S; la capital és Windhoek.
La geografia física Travessat pel tròpic, el país és situat quasi completament a la zona àrida Entre uns 50 a 160 km cap a l’interior, una llarga cinglera cau parallelament a la plana litoral del Namib des de les terres altes de l’interior inclinades suaument vers la depressió del Kalahari De N a S, hom distingeix tres zones fisiogràfiques la zona desèrtica del Namib, que comprèn un 15% de la superfície total del país, l’altiplà central i el marge occidental de la depressió del Kalahari L’altiplà central és situat entre els 1000 i els 2000 m d’altitud, té grans planes ondulades i algunes…
el Namib

Vista del Namib
© Fototeca.cat-Corel
Desert
Zona desèrtica que s’estén al llarg de la costa de Namíbia i situada al peu dels altiplans interiors d’Ovamboland, Damaraland i Namaqualand.
Té una llargada de 1 300 km i una amplada que oscilla entre 50 i 100 km Extremament àrida, les precipitacions són de l’ordre de 50 mm anuals i la vegetació hi és molt escassa Hi ha importants jaciments de diamants
Namaqualand
Regió
Regió de l’Àfrica sud-occidental, dividida, pel riu Orange, entre la Little Namaqualand, al NW de Sud-àfrica, i la Great Namaqualand, al S de Namíbia.
Habitada pels names uns 49000 individus, l’economia es basa en la ramaderia i en l’explotació d’importants jaciments miners
Midlands
Divisió administrativa
Província de Zimbàbue.
La capital és Gweru 78900 h 1982
cascades Victòria

Vista de les cascades Victòria
CC Wonderful Pics
Cascada
Salts d’aigua situats a la frontera entre Zimbàbue i Zàmbia, on el Zambezi es precipita en una gran fissura de 122 m d’alçada.
Tenen l’amplada màxima 1600 m de l’abril al juny, quan el Zambezi porta el màxim cabal Són les terceres del món pel volum A l’E el riu cau en una gorja Batoka d’una 75 m d’amplada anomenada Boiling Pot
Zimbàbue

Estat
Estat de l’Àfrica meridional, limitat per Zàmbia al N, per Moçambic al NE i l’E, per la República de Sud-àfrica al S i per Botswana a l’W; la capital és Harare.
La geografia física El país és constituït per una massa de terres altes altiplans de Matabeleland al SW i Mashonaland al NE que formen part del gran altiplà de l’Àfrica central i meridional, en el qual l’erosió actuant sobre materials de diferent resistència ha creat un relleu de terrasses que davallen a la depressió del Zambezi al N i a la del Limpopo al S Els esquists i gresos paleozoics formen un espès estrat horitzontal interromput per intrusions ígnies, especialment al centre del país, on donen lloc al Great Dyke monts Inyanga, 2596 m, que forma una serralada de turons que travessa el…
Gran Zimbàbue
Jaciment arqueològic
Localitat arqueològica de l’Àfrica meridional (província de Masvingo, al S de Zimbàbue), a 24 km al SE de Fort Victòria.
Ha estat identificada amb l’antiga capital del regne de Zimbàbue segles XI al XV, al qual succeí el regne de Monomotapa, que traslladà la capital a Khami, a l’oest Es tracta d’un conjunt de construccions amb blocs de granit, en gran part ben conservades, que consta de muralles, torres, edificis de culte, etc Els blocs de granit són superposats, sense ciment o calç Aquestes construccions que semblen datar dels segles IX-X la part més antiga, i dels segles XIV-XV la posterior constitueixen el vestigi més important de la civilització homònima, la qual tingué segurament una irradiació cap a d’…