Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Sud-àfrica
Regió
Terme geogràfic referit a la part meridional del continent africà, que generalment comprèn els territoris de Botswana, Lesotho, Namíbia, Eswatini, la República de Sud-àfrica i Zimbàbue.
Senegàmbia
Geografia històrica
Confederació dels estats del Senegal i de Gàmbia, acordada pel tractat de Dakar (1981) i vigent del 1982 al 1989.
Institucionalment comprenia un parlament confederal, un consell de ministres, un vicepresident i un president La confederació pretenia aconseguir la unió econòmica i monetària d’ambdós estats membres, la integració de les forces armades, la coordinació en les relacions exteriors i en el camp de les comunicacions, bé que cadascun dels estats mantenia la independència i la sobirania Els desacords sobre les atribucions de cadascun d’ambdós estats en els òrgans de govern de la confederació en precipitaren la dissolució
Senegàmbia
Geografia física
Regió de l’Àfrica occidental, formada per la conca hidrogràfica dels rius Senegal i Gambie, corresponent als actuals estats del Senegal, de Gàmbia i, en part, de Mali i de Guinea.
North Bank
Divisió administrativa
Divisió administrativa de Gàmbia.
La capital és Kerewan 2 500 h 1983
Midlands
Divisió administrativa
Província de Zimbàbue.
La capital és Gweru 78900 h 1982
cascades Victòria
Vista de les cascades Victòria
CC Wonderful Pics
Cascada
Salts d’aigua situats a la frontera entre Zimbàbue i Zàmbia, on el Zambezi es precipita en una gran fissura de 122 m d’alçada.
Tenen l’amplada màxima 1600 m de l’abril al juny, quan el Zambezi porta el màxim cabal Són les terceres del món pel volum A l’E el riu cau en una gorja Batoka d’una 75 m d’amplada anomenada Boiling Pot
Zimbàbue
Estat
Estat de l’Àfrica meridional, limitat per Zàmbia al N, per Moçambic al NE i l’E, per la República de Sud-àfrica al S i per Botswana a l’W; la capital és Harare.
La geografia física El país és constituït per una massa de terres altes altiplans de Matabeleland al SW i Mashonaland al NE que formen part del gran altiplà de l’Àfrica central i meridional, en el qual l’erosió actuant sobre materials de diferent resistència ha creat un relleu de terrasses que davallen a la depressió del Zambezi al N i a la del Limpopo al S Els esquists i gresos paleozoics formen un espès estrat horitzontal interromput per intrusions ígnies, especialment al centre del país, on donen lloc al Great Dyke monts Inyanga, 2596 m, que forma una serralada de turons que travessa el…
Gran Zimbàbue
Jaciment arqueològic
Localitat arqueològica de l’Àfrica meridional (província de Masvingo, al S de Zimbàbue), a 24 km al SE de Fort Victòria.
Ha estat identificada amb l’antiga capital del regne de Zimbàbue segles XI al XV, al qual succeí el regne de Monomotapa, que traslladà la capital a Khami, a l’oest Es tracta d’un conjunt de construccions amb blocs de granit, en gran part ben conservades, que consta de muralles, torres, edificis de culte, etc Els blocs de granit són superposats, sense ciment o calç Aquestes construccions que semblen datar dels segles IX-X la part més antiga, i dels segles XIV-XV la posterior constitueixen el vestigi més important de la civilització homònima, la qual tingué segurament una irradiació cap a d’…
Zambezi
La gran presa de Kariba, controlada per Zimbàbue i Zàmbia
© Corel Professional Photos
Riu
Riu de l’Àfrica meridional (2.260 km de longitud i 1.450.000 km 2
de conca).
Neix als monts Kalene, a la regió de Shaba Congo, a tocar de la frontera amb Angola i amb Zàmbia, davalla en direcció S i travessa la part oriental de Zàmbia, gira cap a l’E i forma les cascades Victòria, que constitueixen la frontera de Zàmbia amb Zimbàbue al territori de Zàmbia rep diversos afluents el Lungué-Bungo, el Luanginga, el Kabompo i el Chobe i, després de rebre el Shangani, pren la direcció NE, forma des de 1955-59 el pantà de Kariba i rep el Kafue i el Luangwa, penetra al territori de Moçambic, travessa la vall de Tete i, després de girar cap al SE i de rebre les aigües del Shire…
Western
Divisió administrativa
Divisió de Gàmbia.
La capital és Brikama 24 300 h 1986