Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Gaborone
Ciutat
Capital de Botswana.
És situada al SE del país, a la vora del riu Ngotwane, afluent del Limpopo Centre administratiu, és un important nus de comunicacions té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Botswana, fundada el 1976
Cubango
Riu
Riu de l’Àfrica austral (~1 300 km).
Neix a l’altiplà de Bié, Angola, i flueix en direcció NW-SE Rep, per l’esquerra, el riu Cuito, i fa de frontera entre Angola i Namíbia Desguassa a Botswana, a la conca endorreica de l’Okavango, del qual pren el nom el seu curs inferior
Botswana

Estat
Estat interior de l’Àfrica austral, limitat al N i a l’W amb Namíbia, al N amb Zàmbia, al S amb la República de Sud-àfrica i al NE amb Zimbàbue; la capital és Gaborone.
La geografia física El relleu del país és simple i monòton una vasta planura sedimentària, lleugerament enfonsada voltada d’altiplans, formada essencialment per gresos terciaris, amb el centre i el sud ocupats per les dunes i els sorrals del subdesert de Kalahari La franja sud-oriental, a l’oest del riu Limpopo, presenta un paisatge més ondulat, on apareix el sòcol granits i gneis permians i efusions de roques volcàniques del secundari El clima és tropical al nord 23°C i subtropical tendint a temperat a la resta del país 20°C al sud, amb hiverns suaus, però amb nits fredes i glaçades…
Limpopo
Riu
Riu del S d’Àfrica que neix al massís de Witwatersrand, al Transvaal, Sud-àfrica (1.680 km).
Al llarg del seu curs descriu una gran corba cap a l’oceà Índic i fa de frontera natural entre Sud-àfrica, Botswana i Zimbàbue, on forma grans cascades després penetra a Moçambic i desemboca, al NE de Maputo, a l’oceà Índic Té un cabal molt irregular Rep els afluents més importants per la vora dreta el Mogol, el Mogalakwena i l’Olifants
desert de Kalahari

Vista del desert de Kalahari
© Corel / Fototeca.cat
Desert
Regió semidesèrtica del sud d’Àfrica que ocupa les parts central i meridional de Botswana.
L’altitud, de 800-1200 m, disminueix d’E a W i es inferior al N És un erm monòton de sorra rogenca i de dunes Les precipitacions oscillen entre 200 i 600 mm anuals La vegetació, dispersa, consisteix en matolls arbustius Excepte a la perifèria, manca d’establiments permanents i és normalment travessat per grups nomàdes de ramaders khois i de caçadors sans
Anguilla

Anguilla La badia de Shoal
Territori no independent
Illa
Illa de les Petites Antilles, la més septentrional de les illes de Sobrevent, que constitueix una dependència de la Gran Bretanya. El territori també comprèn l’illa de Sombrero i molts illots deshabitats. La capital és The Valley.
Anguilla és una illa plana on predominen les calcàries miocèniques, té un llac salí al mig i, a la costa sud, hi ha esculls de corall L’economia és basada en l’agricultura cotó i sisal, la copra, l’explotació de sal i fosfats, la pesca i la ramaderia ovina, bé que el turisme és un altre recurs important Descoberta per Colom l’any 1493, des del 1650 fou ocupada pels anglesos i administrada com a part de les illes de Sobrevent El 1967 Saint Christopher, Nevis i Anguilla esdevingué estat associat a la Gran Bretanya Els anguillans, però, refusaren el govern de Saint Christopher i proclamaren…
Anegada Passage
Canal marí
Canal de les Antilles, que comunica l’Atlàntic amb la mar de les Antilles, situat entre les illes Anguila a l’est i les Illes Verges Britàniques a l’oest.
El canal serveix de pas pels vaixells que des d’Europa van en ruta cap al canal de Panamà
Makarikari
Llacuna
Llacuna salada de l’Àfrica austral, al NE de Botswana, que ocupa una gran depressió sorrenca.
El seu emissari és el riu Botletle
Zambezi
La gran presa de Kariba, controlada per Zimbàbue i Zàmbia
© Corel Professional Photos
Riu
Riu de l’Àfrica meridional (2.260 km de longitud i 1.450.000 km 2
de conca).
Neix als monts Kalene, a la regió de Shaba Congo, a tocar de la frontera amb Angola i amb Zàmbia, davalla en direcció S i travessa la part oriental de Zàmbia, gira cap a l’E i forma les cascades Victòria, que constitueixen la frontera de Zàmbia amb Zimbàbue al territori de Zàmbia rep diversos afluents el Lungué-Bungo, el Luanginga, el Kabompo i el Chobe i, després de rebre el Shangani, pren la direcció NE, forma des de 1955-59 el pantà de Kariba i rep el Kafue i el Luangwa, penetra al territori de Moçambic, travessa la vall de Tete i, després de girar cap al SE i de rebre les aigües del Shire…