Resultats de la cerca

Neix als monts Kalene, a la regió de Shaba Congo, a tocar de la frontera amb Angola i amb Zàmbia, davalla en direcció S i travessa la part oriental de Zàmbia, gira cap a l’E i forma les cascades Victòria, que constitueixen la frontera de Zàmbia amb Zimbàbue al territori de Zàmbia rep diversos afluents el Lungué-Bungo, el Luanginga, el Kabompo i el Chobe i, després de rebre el Shangani, pren la direcció NE, forma des de 1955-59 el pantà de Kariba i rep el Kafue i el Luangwa, penetra al territori de Moçambic, travessa la vall de Tete i, després de girar cap al SE i de rebre les aigües del Shire…

La geografia física El relleu del país és simple i monòton una vasta planura sedimentària, lleugerament enfonsada voltada d’altiplans, formada essencialment per gresos terciaris, amb el centre i el sud ocupats per les dunes i els sorrals del subdesert de Kalahari La franja sud-oriental, a l’oest del riu Limpopo, presenta un paisatge més ondulat, on apareix el sòcol granits i gneis permians i efusions de roques volcàniques del secundari El clima és tropical al nord 23°C i subtropical tendint a temperat a la resta del país 20°C al sud, amb hiverns suaus, però amb nits fredes i glaçades…

És situada al SE del país, a la vora del riu Ngotwane, afluent del Limpopo Centre administratiu, és un important nus de comunicacions té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Botswana, fundada el 1976

Neix a l’altiplà de Bié, Angola, i flueix en direcció NW-SE Rep, per l’esquerra, el riu Cuito, i fa de frontera entre Angola i Namíbia Desguassa a Botswana, a la conca endorreica de l’Okavango, del qual pren el nom el seu curs inferior

Al llarg del seu curs descriu una gran corba cap a l’oceà Índic i fa de frontera natural entre Sud-àfrica, Botswana i Zimbàbue, on forma grans cascades després penetra a Moçambic i desemboca, al NE de Maputo, a l’oceà Índic Té un cabal molt irregular Rep els afluents més importants per la vora dreta el Mogol, el Mogalakwena i l’Olifants

L’altitud, de 800-1200 m, disminueix d’E a W i es inferior al N És un erm monòton de sorra rogenca i de dunes Les precipitacions oscillen entre 200 i 600 mm anuals La vegetació, dispersa, consisteix en matolls arbustius Excepte a la perifèria, manca d’establiments permanents i és normalment travessat per grups nomàdes de ramaders khois i de caçadors sans

El seu emissari és el riu Botletle

La notícia més antiga que es coneix relativa a la vila d’Alàs data de l’any 878, en què es permutà una terra a la vila d’ Elasso A partir d’aquí, els esments sobre el lloc es repeteixen amb inusitada abundància al llarg dels segles X, XI i XII L’existència d’una fortificació a Alàs és documentada ja al segle X L’any 988, la vila i l’església de Sant Esteve, amb la seva parròquia, era permutada pel comte Borrell II amb el bisbe i els canonges de la Seu Amb aquesta permuta, Alàs i el seu terme passaren de l’òrbita comtal a l’eclesiàstica, i es mantingueren com a senyoria de l’església d’Urgell…

El lloc de Cerc és conegut des del segle IX 863 i el terme i la vall apareixen documentats repetidament en els segles següents, sovint amb la denominació de Orsianne o Ursianno Del castell de Cerc, avui desaparegut, hi ha poques notícies Consta que l’any 1086 era de Pere Udalard, el qual féu testament i el deixà al seu fill Més tard, el terme de Cerc apareix sota la jurisdicció del capítol de la Seu