Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Puig-oriol

Masia de Puig-Oriol a Lluçà (Lluçanès)
© Fototeca.cat
Masia
Antiga vil·la rural i actual masia (ampliada i modificada al segle XVIII) que ha donat nom al poble i parròquia de Santa Eulàlia de Puig-oriol del municipi de Lluçà (Lluçanès), a ponent d’aquell nucli.
Esmentada ja el 905, fou donada pels senyors de Lluçà al monestir de Lluçà, que en feu centre d’una de les seves batllies n'eren batlles naturals els hereus del mas
Segalers
Masia
Antiga masia del municipi d’Oristà (Lluçanès).
Situada a l’extrem meridional del terme, a la vall de la riera de Segalers , afluent de la riera Gavarresa per l’esquerra, a tocar del terme de Santa Maria d’Oló, existia ja el 1131 i era una antiga villa rural Abans donà nom a la capella de Sant Nazari d’Oristà, situada més amunt que el mas, en el mateix vessant, dita també la Cadena de Segalers
castell del Quer

La capella de Santa Llúcia de Quer, en primer terme, i darrere, la torre del castell de Quer
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de Prats de Lluçanès (Lluçanès), al s. de la vila.
Existia ja abans del 1056 i pertanyia als senyors del castell de Lluçà El 1099 l’arquebisbe Berenguer Seniofred de Lluçà, que el tenia dels seus pares com a dotació de canonge 1096, el llegà a la canònica i catedral de Vic, que l’infeudà als Lluçà, els quals el conservaren fins a la fi del segle XIV L’església de Santa Llúcia dita de Santa Llúcia de Galobardes , prop de l’actual masia de Galobardes segles XV-XVIII o de Santa Llúcia, oberta encara al culte, fou erigida vers el 1280 per Pere d’Oló, fill de Pere de Lluçà Resta una torre, restaurada modernament, sobre un gran penyal
la Vila
Masia
Masia del municipi d’Olost (Lluçanès), al NW del terme, que denomina un veral.
Existia ja el 1108, i era tributària del monestir de Lluçà Té prop seu una capella de Sant Gil, documentada des del 1038
Serrallonga
Masia
Masia del terme d’Alpens (Lluçanès), que donà nom a l’església de Sant Pere de Serrallonga.
Comesòlives
Masia
Enclavament
Enclavament (44 ha) i masia del municipi d’Oristà (Lluçanès), dins el de Sant Feliu Sasserra, prop d’aquest darrer poble.
Sant Climent de la Riba
Església
Església i masia del municipi de Lluçà (Lluçanès), situades en un petit serrat al NW del terme, sobre la riera de Merlès.
El lloc, juntament amb l’església, fou donat per dot a Guisla de Lluçà morta el 1026, muller del vescomte Bernat I de Conflent L’heretà el seu fill Ermengol, bisbe d’Urgell, i a la seva mort, els seus marmessors el revengueren a Sunifred II de Lluçà 1037 Els Lluçà cediren el mas i l’església al monestir de Lluçà i fou des d’aleshores cap d’una batllia seva L’església fou sufragània de Lluçà fins el 1878 Erigida en parròquia rural i refeta aleshores la seva església, es troba avui dia abandonada i sense culte, per manca de feligresos
castell de Tornamira

Antic castell de Tornamira, ara important pairalia d’Oristà (Lluçanès)
© Fototeca.cat
Masia
Antic castell, avui masia, del municipi d’Oristà (Lluçanès), que centrà una bona part de la jurisdicció de l’antic castell d’Oristà.
Es troba al N del terme, sobre la riera Gavarresa Esmentat des de la fi del segle XI, passà aviat als Montcada, sota el domini dels quals estigué fins el 1353, que el comprà Ramon de Peguera, senyor d’Olost En tingueren el domini útil els cavallers Tornamira, notables als segles XIII i XIV Vers el 1476 el lloc es redimí dels Peguera i passà a ésser domini reial, sotmès al veguer de Vic El castell ja consta com a mas el 1666 l’edificació actual fou construïda el 1763, però té incloses dues antigues torres i una part de murs antics
Sant Marçal
Capella
Caseria
Caseria, masia i capella del municipi de Prats de Lluçanès (Lluçanès), situada al NE de la vila, a la vall de Santa Creu de Joglars.
Existia ja el 1176, sota el domini dels senyors de Lluçà La capella actual fou refeta per Climent Marçal el 1746